dijous, 4 de setembre de 2014

Sapa, Vietnam dins Las fotos más alucinantes

La inestabilitat d'un pont fet de cordes sembla necessària com la intuïció per abastar les branques de  la productivitat artística. Així com les gotes d'aigua van a parar al riu, les persones provem d'evitar-lo amb la sofisticació de la nostra inventiva.

[Avui aquest bloc fa quatre anys]

20 comentaris:

  1. Esperem que en faci molts més, enhorabona pels 4 anys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho espero, Carme, aquest bloc em fa molt feliç.

      Elimina
  2. Realment ho has lligat molt bé, això. Les persones sempre fem equilibris, l'instint de supervivència ens manté atents i actius. I quan surt a flot la nostra creativitat, és que ja som la re-pera!
    Felicitats per aquests 4 anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. maijo,
      ho has entès molt rebé. I hi has afegit molt de la teva part.

      Elimina
  3. Esperem que el pon sigui suficientment estable, perquè les persones que passem per la vida fent equilibris, no anem a parar a l'aigua...
    Bona nit, i per molts quatre anys.

    ResponElimina
  4. M. Roser,
    per molts més anys tan ben acompanyada!

    ResponElimina
  5. D'una banda a l'altra hi ha fils més forts del que percebem. Felicitats. Trenem empaties...

    ResponElimina
  6. La primera impressió que he tingut de la foto ha estat la d'una teranyina que, malgrat tot, mostrava una sortida.

    Felicitats per aquests quatre anys i un dia! I molts més que en vindran per gaudir de la teua companyia :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel,
      les teranyines sempre haurien de mostrar una sortida.

      Elimina
  7. Arribe dos dies tard però també et desitjo felicitats per aquests 4 anys i que dure molts més.

    ResponElimina
  8. A tu no te'n falta gens, ni d'intuïció ni inventiva. Passaràs el pont!
    Felicitats pels anys del blog, es van fen grans ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      aquest bloc darrerement em surt com jo vull amb facilitat, això no em passava al principi. I tant que es fa gran.

      Elimina
  9. Felicitats helena! i esperem que el blog s'eternitzi..:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. lolita,
      el que és sublim ja ho vol ser, d'etern!:)

      Elimina
  10. Felicitats Helena pel quart aniversari... I que no se t'esgoti mai el difícil art de produir bellesa. Com fins ara...

    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Lázaro,
      és un goig molt gran de "produir bellesa" amb lectors entusiastes com tu!

      Elimina
  11. El llarg camí per arribar l'arbre de la vida.És el lloc més rellevant de la nostra vida.
    M'afegeixo com tothom moltes felicitats pel quart aniversari.Gracies per donar-me la posibilitat de llegir-ne els teus blogs.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. Josep Aguilera,
    Ho has copsat molt bé.
    Moltes gràcies per seguir-me!

    ResponElimina