 |
| Sapa, Vietnam dins Las fotos más alucinantes |
La inestabilitat d'un pont fet de cordes sembla necessària com la intuïció per abastar les branques de la productivitat artística. Així com les gotes d'aigua van a parar al riu, les persones provem d'evitar-lo amb la sofisticació de la nostra inventiva.
[Avui aquest bloc fa quatre anys]
Esperem que en faci molts més, enhorabona pels 4 anys!
ResponEliminaJo també ho espero, Carme, aquest bloc em fa molt feliç.
EliminaRealment ho has lligat molt bé, això. Les persones sempre fem equilibris, l'instint de supervivència ens manté atents i actius. I quan surt a flot la nostra creativitat, és que ja som la re-pera!
ResponEliminaFelicitats per aquests 4 anys.
maijo,
Eliminaho has entès molt rebé. I hi has afegit molt de la teva part.
Esperem que el pon sigui suficientment estable, perquè les persones que passem per la vida fent equilibris, no anem a parar a l'aigua...
ResponEliminaBona nit, i per molts quatre anys.
M. Roser,
ResponEliminaper molts més anys tan ben acompanyada!
D'una banda a l'altra hi ha fils més forts del que percebem. Felicitats. Trenem empaties...
ResponEliminacantireta,
Eliminala raó també compta, en art.
La primera impressió que he tingut de la foto ha estat la d'una teranyina que, malgrat tot, mostrava una sortida.
ResponEliminaFelicitats per aquests quatre anys i un dia! I molts més que en vindran per gaudir de la teua companyia :-)
Miquel,
Eliminales teranyines sempre haurien de mostrar una sortida.
Arribe dos dies tard però també et desitjo felicitats per aquests 4 anys i que dure molts més.
ResponEliminanovesflors,
Eliminael que és bo es fa esperar!:)
A tu no te'n falta gens, ni d'intuïció ni inventiva. Passaràs el pont!
ResponEliminaFelicitats pels anys del blog, es van fen grans ;)
Sílvia,
Eliminaaquest bloc darrerement em surt com jo vull amb facilitat, això no em passava al principi. I tant que es fa gran.
Felicitats helena! i esperem que el blog s'eternitzi..:)
ResponEliminalolita,
Eliminael que és sublim ja ho vol ser, d'etern!:)
Felicitats Helena pel quart aniversari... I que no se t'esgoti mai el difícil art de produir bellesa. Com fins ara...
ResponEliminaSalut.
Josep Lázaro,
Eliminaés un goig molt gran de "produir bellesa" amb lectors entusiastes com tu!
El llarg camí per arribar l'arbre de la vida.És el lloc més rellevant de la nostra vida.
ResponEliminaM'afegeixo com tothom moltes felicitats pel quart aniversari.Gracies per donar-me la posibilitat de llegir-ne els teus blogs.
Una abraçada.
Josep Aguilera,
ResponEliminaHo has copsat molt bé.
Moltes gràcies per seguir-me!