diumenge, 14 de setembre del 2014

CEBOLLA, Mariano Far de la punta del fangar

Un desert que és com un mar, amb un far simbòlic, que no du enlloc, com ho sol fer la poesia. Perquè en comptes d'un vaixell hi ha el rastre d'un avió al cel, tot plegat és buit com un quadre abstracte.

10 comentaris:

  1. s'adiu molt bé amb el nom del bloc, bell i sublim!

    ResponElimina
  2. Elfreelang,
    poques vegades la imatge s'escau com aquesta al títol del bloc. Moltes gràcies!

    ResponElimina
  3. Dona, la poesia si que sol du a algun lloc...Del sentiment de qui l'escriu, als sentiments de tots els que la llegeixen, sinó quin sentit tindria???
    Ves per on, a mi no em sembla gents un quadre abstracte, jo hi puc veure moltes coses amb la imaginació...Segur que a sota el far hi ha el mar batent les roques!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      jo penso que la poesia serveix per esbravar-se, per ser admirat, etc., però que en definitiva no té cap utilitat. Els sentiments crec que no fan l'art tampoc. I l'abstracció és com topar amb un desert, penso.
      Potser m'equivoco.

      Elimina
  4. Dicotomia del ser-hi en un distanciament proper... Aquells instants on tot i la proximitat de l'altre res pertorba batre l'anònim...

    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Lázaro,
      m'agrada la teva interpretació. Sí que és lluny l'avió, però en aquest cel tan net és proper.

      Elimina
  5. La recerca de quelcom indeterminat.Potser a la recerca de mi mateix.
    Diumenge d'olor a pluja.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Aguilera,
      no és difícil de trobar-se en aquesta imatge.

      Elimina
  6. Potser la poesia és un far que il·lumina quan la mar és un desert.

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors, aquesta interpretació teva sí que il·lumina més d'un desert!

      Elimina