Dels pocs moments que hi ha l'instant màgic que cel i terra es confonen (també, a vegades, quan plou)
Miquel,no m'hi he fixat mai en això que dius que passa quan plou.
Magnífica!
Alyebard,magnífica imatge, sí! La saviesa de la posta és en aquesta foto.
Una imatge preciosa, sembla que entre els dos cels, el rosat i el blau, hi hagi una muntanya...Bon vespre.
Exactament, M. Roser!
M'imagino nuvols desorientats amb la sensació de suggerir tot i no res. Fa venir ganes de seure i gaudir la nuvolada. Una abraçada Helena.
Josep Aguilera,jo ja hi sóc, assentada, observant-la!
Dels pocs moments que hi ha l'instant màgic que cel i terra es confonen (també, a vegades, quan plou)
ResponEliminaMiquel,
Eliminano m'hi he fixat mai en això que dius que passa quan plou.
Magnífica!
ResponEliminaAlyebard,
Eliminamagnífica imatge, sí! La saviesa de la posta és en aquesta foto.
Una imatge preciosa, sembla que entre els dos cels, el rosat i el blau, hi hagi una muntanya...
ResponEliminaBon vespre.
Exactament, M. Roser!
EliminaM'imagino nuvols desorientats amb la sensació de suggerir tot i no res.
ResponEliminaFa venir ganes de seure i gaudir la nuvolada.
Una abraçada Helena.
Josep Aguilera,
Eliminajo ja hi sóc, assentada, observant-la!