 |
| Imatge dins el blog de MARTÍNEZ BARCIA, Manuel Un embrujo de fuego |
La lluna i el mar, imatge impossible com impossible és d'haver la lluna, com intangible és el seu reflex en l'art. Mig real, el que seria la forma, mig submergida de manera imaginària en el fons d'un poema.
Em quedo en silenci, contemplant aquesta lluna magnífica...
ResponEliminaMagnífica i poc versemblant, Jordi.
ResponEliminaMig real, mig submergida de manera imaginària... Sovint tb em sento així.
ResponEliminaLoreto,
Eliminaaixò és que ets poeta!
Pescaria aquesta lluna amb un cove, lluna imaginària ... somni impossible.
ResponEliminaBona nit Helena.
Pere,
Eliminajo també la pescaria en un cove!
Tan imaginària i intangible com vulguis, però a mi aquest reflex em sembla com les emocions reflectides en el mar de ànima...Una imatge preciosa.
ResponEliminaBon vespre.
M. Roser,
Eliminam'agrada molt el teu punt de vista, tan líric!
El despertat de la lluna plena sobre la Mar plana,en mig d'una nit de desitjos i un balanceig d'amor.
ResponEliminaLluna embadocadora!!
Josep Aguilera,
Eliminam'agrada molt el teu comentari!