dilluns, 22 de setembre del 2014

Imatge dins el blog de MARTÍNEZ BARCIA, Manuel
Un embrujo de fuego

La lluna i el mar, imatge impossible com impossible és d'haver la lluna, com intangible és el seu reflex en l'art. Mig real, el que seria la forma, mig submergida de manera imaginària en el fons d'un poema.

10 comentaris:

  1. Em quedo en silenci, contemplant aquesta lluna magnífica...

    ResponElimina
  2. Mig real, mig submergida de manera imaginària... Sovint tb em sento així.

    ResponElimina
  3. Pescaria aquesta lluna amb un cove, lluna imaginària ... somni impossible.

    Bona nit Helena.

    ResponElimina
  4. Tan imaginària i intangible com vulguis, però a mi aquest reflex em sembla com les emocions reflectides en el mar de ànima...Una imatge preciosa.
    Bon vespre.

    ResponElimina
  5. El despertat de la lluna plena sobre la Mar plana,en mig d'una nit de desitjos i un balanceig d'amor.
    Lluna embadocadora!!

    ResponElimina