Per sort la impotència és passatgera, per sort la boira amainarà. I l'exultant verd primaveral tornarà, acompanyat d'una altra mena de roig, el de les roselles.
La llum vermella ens impedeix anar a descobrir que hi ha rera la boira...Quan canvi a verd, i trobarem un prat del mateix color. Saps que aquest any ja s'han vist roselles? Potser també ni haurà alguna al mig del prat verd... Bon vespre, Helena.
La llum vermella ens impedeix anar a descobrir que hi ha rera la boira...Quan canvi a verd, i trobarem un prat del mateix color.
ResponEliminaSaps que aquest any ja s'han vist roselles? Potser també ni haurà alguna al mig del prat verd...
Bon vespre, Helena.
M. Roser,
Eliminajo vaig trobar una violeta abans d'ahir!
Doncs més val que sigui així. Però de vegades m'assalten dubtes sobre si la literatura i la metàfora van de la mà de la realitat crua i dura.
ResponEliminaMoltes gràcies per portar aquí el semàfor i el seu significat.
Petó.
Fackel,
Eliminagràcies a tu per la imatge!
Un roig que destaca dins la grisor de la boira... M'encanta la foto
ResponEliminaAda,
Eliminasí, el contrast d'aquesta foto és molt ben trobat.
Sempre que em barren el pas sento el desig de transgredir les regles; desobeir, com si tot fos un altre cop ... verd.
ResponEliminaBona nit Helena.
Pere,
Eliminaperò darrere del vermell t'hi espera la boira!
Moments encaixats,circunstancials i passatgeres.Referencies testimonials de la nostra vida.
ResponEliminaUna ABRAÇADA!!!
Sí, el roig no dura sempre, Josep.
EliminaUna abraçada!
Moments encaixats,circunstancials i passatgeres.Referencies testimonials de la nostra vida.
ResponEliminaUna ABRAÇADA!!!