Terra encadenada com Catalunya,somnis trencats,nuvols llunyats d'esperança. Avui,és sentir una evident indignació desitjo no estar pas sol en aquest sentiment,i tenir fe en el meu poble. Una abraçada 2016!!
Terra encadenada com Catalunya,somnis trencats,nuvols llunyats d'esperança. Avui,és sentir una evident indignació desitjo no estar pas sol en aquest sentiment,i tenir fe en el meu poble. Una abraçada 2016!!
Una tanca incapaç de frenar el vol de la imaginació.
ResponEliminaAixò intento, Ada!
Elimina
ResponEliminaCom sempre precisa la conjunció entre imatge i text.
Abraçades, des de El Far.
M'afalaga molt això que dius, Jordi!
EliminaI entre el primer pla i el cel blau. la imaginació empren volada, sempre que alguna cadena no li barri el pas...
ResponEliminaBon vespre.
M. Roser,
Eliminala imaginació m'és necessària per ser feliç, com la llibertat.
Terra encadenada com Catalunya,somnis trencats,nuvols llunyats d'esperança.
ResponEliminaAvui,és sentir una evident indignació desitjo no estar pas sol en aquest sentiment,i tenir fe en el meu poble.
Una abraçada 2016!!
Josep,
Eliminasí, s'escau amb l'actualitat, aquesta imatge. Jo penso com tu.
Terra encadenada com Catalunya,somnis trencats,nuvols llunyats d'esperança.
ResponEliminaAvui,és sentir una evident indignació desitjo no estar pas sol en aquest sentiment,i tenir fe en el meu poble.
Una abraçada 2016!!
Bon any!
EliminaLa cadena no pot privar-ho tot.
ResponEliminaGràcies.
Jordi,
Eliminano, no pot, per sort.
Gràcies a tu!