 |
| GAO Xingjian Imatge presa de la xarxa |
Plorar amb la pintura. Diu una cançó en castellà que quan t'enamoris no ploris mai, mai. Sempre te'n penediràs que aquella persona que estimes et vegi plorant per ella, ja que "qui estima més és el vençut", diu Thomas Mann. Però les metàfores hi són, com aquests raigs de pintura que provenen dels ulls, per amagar i mostrar alhora aquesta realitat.
Penso que no necessàriament si plores per algú, és perquè l'estimes més , que no tothom manifesta els sentiments de la mateixa manera...A més, també es pot plorar de felicitat!!!
ResponEliminaPetonets, Helena.
Tens raó, M. Roser. Però jo parlo de la meva experiència.
EliminaNo pensis que això és pintura, el que es despinta és la cara, perquè recorda que sempre ... les llàgrimes són aigua.
ResponEliminaBona nit Helena.
Pere,
Eliminaés que la cara és feta de pintura. Les llàgrimes són aigua, i sentiment.
M'agrada molt!
ResponEliminaDoncs Núria, l'autor és un premi Nobel que tant pinta com escriu. Aquestes llàgrimes també són literatura.
EliminaÉs perfecte, aquest apunt.
ResponEliminaJordi,
Eliminaperò si hi he posat dues cites, i això diuen que és pedant! Moltes gràcies!!!
L'enyor d'un somni se li escapa en el plorar,sensació de haber perdut totalment una part de si mateix.
ResponEliminaUna abraçada!!
Ui, que trist, Josep! Però s'escau a la imatge.
Elimina