 |
JUANJO, Romaní dins
|
El fons borrós que envolta aquesta flor de romaní es relacionaria amb l'olor tan bona que desprèn, en una sinestèsia. També connotaria el sentiment de "qui va al bosc i no cull romaní,/ ni té amor ni en pot tenir". El fotògraf també ha pres una mica de romaní amb aquesta imatge, dedicant-lo al seu possible amor.
La meva mare ho diu en català:
ResponElimina"qui va al bosc i no cull romaní,
ni té amor ni en pot tenir"
Xavier,
ResponEliminaja ho he canviat per la versió en català! Gràcies!!!
Gràcies a tu, Helena.
EliminaNo sabia aquesta dita, però un trosset de cançó popular :"Sota l'ombreta , l'ombreta l'ombrí, flors i violes i romaní".
ResponEliminaM'agrada que l'olor d'aquesta planta tant nostre, es desprengui en forma de boirina...
Bon vespre, Helena.
M. Roser,
Eliminajo, la versió en català de la dita, no la recordava pas.
Estic contenta que t'agradi la meva interpretació!
I també molt bo per condimentar.
ResponEliminaLes persones que llegeixen el palmell de la mà als turistes, els ofereixen una branqueta de romaní.
Abans, quan gairebé tots els homes portaven barret, quan anaven a la muntanya agafaven una branqueta i se la posaven a la cinta del barret o recolzada en l'orella.
M'encanten les fotos de flors amb el fons difuminat.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina
ResponEliminaBella fotografia i entenidor comentari sobre la feina del fotògraf amb la imatge i tota la simbòlica al seu voltant.
Abraçades, des de El Far.
Moltes gràcies, Jordi! La fotografia és preciosa.
Eliminaquelcom tan bonica amb la seva olor tan profunda no ha pogut pas de haber sorgir a l'atzar.
ResponEliminauna abraçada!!
No, és gairebé transcendent, aquesta planta, Josep!
Elimina