dilluns, 7 de març del 2016

FREDERIC, L'abraçada dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

És tan difícil com trobar el gran amor, aquest fenomen. Una abraçada que seria tan tendra com la de El bes de Gustav Klimt. No els calen ornaments en forma de fulles a aquests dos arbres enllaçats, amb ells dos en tenen prou, al mig de l'hivern.
Publicat per a

5 comentaris:

  1. M. Roser7 de març del 2016, a les 19:12

    Sovint se'n veuen d'arbres enllaçats i realment, a l'abraçada, no li cal res més que el sentiment de protegir i sentir-se protegit...
    També m'agrada el quadre del bes!
    Bon vespre, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals7 de març del 2016, a les 19:26

      M. Roser,
      jo no n'he vist mai cap, d'arbre enllaçat! Deu ser que visc a ciutat.
      Això que dius sí que és tendre!

      Elimina
  2. Unknown8 de març del 2016, a les 16:54

    Una joia sorgida del silenci,feta amb lentitut.La natura capacitat de crear bellesa i un privilegi poder contemplar-la.
    Tarda de blaus(mar i cel)

    ResponElimina
  3. Lupe13 de març del 2016, a les 13:24

    És ben cert que arribar a sentir una abraçada que s'enfonsi dins l'ànima, s'agraeix com un petit tresor.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)