 |
| El mar dins Las Fotos Mas Alucinantes |
Qui escriu això és d'aquelles persones a qui no plau la filosofia del Carpe diem. Però a vegades el passat s'esvaeix, el futur és llunyà, i l'únic que tenim és l'onada del present, l'única que ho sacseja tot, que ens fa sentir vius. Una onada que és com l'horitzó mateix, mai no cesa per molt que avancis.
Som a la primavera.
ResponEliminaFloriran les plantes.
I d'aquí a pocs mesos et podràs capbussar dolçament en aquesta onada que era s'alça desafiant.
que ara s'alça
EliminaGràcies pel teu comentari, Xavier! M'agrada que em visitis aquí també!
ResponEliminaÉs el que hi ha realment, aquesta onada.
ResponEliminaLes opcions són diverses, deixar que ens cobreixi? saltar-la?... això si depen de nosaltres.
Aferradetes!
sa lluna,
Eliminasí, podem decidir sempre si ens submergim o no en l'onada.
Però l'onada sempre trenca i arriba una altra i una altra, i cap és igual a l'anterior, així anem construint la nostra existència
ResponEliminaAlfonso,
Eliminacada onada és igual i diferent alhora de l'anterior.
Deixa't llepar pel present.
ResponEliminaMaco, nena.
cantireta,
Eliminaestà bé de deixar-se portar una mica!
Sí, però alguna cosa del passat recent ha provocat l'onada, que al mateix temps tindrà conseqüències per un proper futur...
ResponEliminaCada instant en té un d'anterior i un de posterior!
Bona tarda, Helena.
L'horitzò es alló que no veien perquè la boira del present ens s'ho impedeix,peró la boira s'esvaneix amb el temps.
ResponEliminaUna abraçada!:).
L'horitzò es alló que no veien perquè la boira del present ens s'ho impedeix,peró la boira s'esvaneix amb el temps.
ResponEliminaUna abraçada!:).
Josep,
Eliminaque s'esvaeixi la boira, doncs.
Una abraçada!
Que vagi a poc a poc, l'onada. Que sigui bressoladora.
ResponEliminaEl "Carpe Diem" sempre em porta la sensació que he de córrer molt, afanyar-m'hi, com si perdés un tren.
(aquest apunt és excel·lent, un temps ben aprofitat)
M'agrada molt això que dius del "Carpe diem", Jordi!
ResponElimina