dilluns, 28 de gener del 2019

Senyor, senyora

MIRÓ, Joan Senyor, senyora, 1969


La senyora seria la més baixeta, i amb un ou de color llimona a dalt de tot, un possible símbol del que és molt atractiu, tant com fràgil, la bellesa femenina. El senyor, amb el reflex en un dibuix d'aquest element, és l'home que es dirigeix a la dona, que l'agombola, tot brodant el seu amor, fent art, poesia per arribar-li al cor. La dona és feta de corbes, l'home de rectes, com els dos tamborets mostren.

10 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies, Xavier! Aquest és un Miró dels que es deixen interpretar, la seva obra és tan abstracta...

      Elimina
  2. Molt bé, Helena! Vist així té més sentit l'art de Miró. Jo potser intercanviaria els colors del senyor i la senyora. Les senyores sempre tenim més color. Però potser Miró no opinava així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      Moltes gràcies! Potser els colors se'ls va trobar així i no els va canviar!

      Elimina
  3. Molt subtil, en tots els detalls observats !

    ResponElimina
  4. Ara ja sabem on s'inspira la senyora Colau per fer els seus pessebres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu,
      Que bo! Jo l'he vist, el pessebre d'aquest any, sí que s'hi assembla!

      Elimina
  5. Respostes
    1. Elfreelang,
      Moltes gràcies, m'he quedat descansada amb aquesta interpretació, ja feia temps que no m'hi posava!

      Elimina