dissabte, 25 d’abril del 2020

Cadira i penja-robes II

FABÀ, Albert Cadira i penja-robes 1966
dins l'exposició Albert Fabà o la revolta permanent


Pengen de dalt
el títol i el poema.
Tota lectura
és recolzada al terra,
despresa de l'abric.

[n'he fet una segona versió perquè la primera no em convencia]

8 comentaris:

  1. Manes tu, Helena.
    Un altre punt de vista. Un altre punt poètic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier. Ja ho faig a vegades, de reescriure un poema. També s'ha de poder fer!

      Elimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. De vegades els poetes (com els polítics) fan volar coloms, però està bé que el que els llegeix (o els pateix) toqui de peus a terra. Si l'abric era la forma, la lectura correcta ha de saber copsar el fons. A mi la primera versió ja m'agradava, però també m'agraden els poetes que, com Carner, repensen i reescriuen la seva obra, perseguint sempre la perfecció. Gràcies, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Jo no cerco la perfecció, només estar contenta amb mi mateixa!

      Elimina
    2. Això deu ser la perfecció. Che più cercando io vo?

      Elimina