SAURA, Carlos Segovia 2005

La poesia és com un arbre en un descampat: la poca ombra que fa serveix per preservar una minúscula part de la neu de la nostra infantesa, de la nostra innocència que es va fonent així que ens anem fent grans.

Imatge trobada a la xarxa

Les interpretacions, les idees sobre una obra solen ser com arestes d'un ventall, pètals d'una flor o llapissos de diferents colors convergint: totes tenen el mateix nucli, totes valen, però amb diversitat d'opinions.

Imatge anònima d'un Convent de Franciscans de Barcelona a principis del segle passat

He estat anys a entendre el que vol dir per a mi aquesta foto, la visió exacta. Aquesta vegada no ho posaré tan fàcil. Us repto que em digueu què vol dir per a vosaltres.

Com que no participeu:

Sona una mica repel·lent, però si un amor ha estat el veritable amor d'una persona, encara que allò físic que el sostenia no hi sigui ja (les columnes), l'amor continua exactament igual, més enllà de les runes, en l'arc, en la memòria dura per sempre. El sentiment es pot arribar a congelar, però existeix.

SAURA, Carlos Collado Mediano


Una idea senzilla, directa, original i efectiva, exemple a seguir. Com tenir-ho tot alhora, la primavera i la tardor, les fulles perennes i les caducifòlies, separades per una barrera sense importància. És, per a mi, la imatge de la felicitat.

TÀPIES, Antoni Capsa de cordills, 1946
Exposició Antoni Tàpies . Col·lecció fins 26/09/10 a la Fundació Antoni Tàpies

L'art, com la vida, és una barreja d'ordre i desordre. En aquesta capsa-quadre, els fils tan aviat són tibats com fets un embolic. També el color magenta, un color càlid, que en principi s'apropa, és col·locat al fons, allà on tendeixen els colors freds. El resultat és una obra abstracta molt atractiva, que ho conté tot.

COSSIALS FARRÉ, Josep Ma. Mostra d'art 2010 de la Diputació de Barcelona

La llum que fem a la nostra vida és envoltada d'un núvol de fum sempre. A tot arreu on anem fem ombra, que deia Forster. Hem de provar de fer-ne la mínima, d'ombra, doncs, i, encara que petita, continuar fent llum.

DIAZ GARZON, Jordi Cuba dins Mostra d'art 2010 de la Diputació de Barcelona

A la vida pots tocar de peus a terra, però mantenint el cap alt, entre la terra i el cel, o bé pots tocar de peus, de mans i de cul a terra. El fet que els sers humans només ens recolzem amb els peus normalment, ens permet de somniar amb les "potes" de davant.