PAREDES, Cecilia
"L'ornament a l'estructura, l'estructura a l'ornament" es diu de l'obra de Gaudí. Un primer pla, el d'aquesta fotografia, que es confon amb el fons, de manera que el món interior, simbolitzat en els dos braços plegats, s'entremesclaria amb l'exterior, i la naturalesa amb les convencions.
El nom fa la cosa en el cas d'aquesta autora, per cert.
Una creació fotogràfica sense límits. Em sembla un homenatge a la natura, a la universalitat (Gaudí sempre m'ho ha semblat).
ResponEliminaBones vacances, Helena!
Preciosa fotografia!, on comença el nostre món interior i on acaba el nostre món exterior?, aquest darrer és un reflexe del primer?.
ResponEliminaAbraçada!
Tant de bo els poguéssim tenir sempre alhora, el món interior i l'exterior, sempre pel fil del ganivet. Però això sols es pot aconseguir en alguns instants com els d'aquesta fotografia.
ResponEliminaAquí no hi ha carbó. Però la confusió és total. Abraçada total.
ResponEliminaL'uniformitat de l'ésser arriba a límit de confondre'l amb el decorat que l'envolta. una crírica a la falta de personalitat de l'individu. Crec, ai mare, que no sé el que dic!!!
ResponEliminaOstres Helena, creia que era un tros de roba i alguna altra cosa negra sobre d'aquest teixit, i llegint la teva interpretació m'has fet descobrir la noia!
ResponEliminaPenso ara, que també podria fer referència al saber integrar-se, adaptar-se dins l'ambient on un es troba.
Salut, Helena.
PD: Per cert aquest estampat no m'agrada... snif.
Jordi: me n'alegro que no hi vegis carbó!
ResponEliminaJoana: el teu comentari no té res d'uniforme!
Gemma: a mi m'agraden el verd i el vermell de costat, colors contraris. I no em desagrada l'estampat.