THIEL, Frank
Allò vell, brut i gastat, com diu Llach: "vell és tan bell". Fixar-se en un detall com aquest a l'hora de fer una foto, és tenir molta sensibilitat. Darrere de la superfície erosionada s'hi amaga un passat que potser paga la pena de descobrir.
Sota una superfície erosionada sempre hi ha un passat. Com més erosió, més profund és el passat. O no.
ResponEliminavagi bé, Bonals
D'acord al cent per cent, vell, bell, quina diferència?
ResponEliminaUn preciós quadre abstracte, amb una textura fascinant i uns colors subtils.
ResponEliminaEls japonesos tenen una estima especial per les coses velles, gastades, amb pàtina. El temps i la natura són els millors artistes.
Hiniare
Un passat que malda per
ResponEliminaQuina subtilesa! la fragmentació de l'ara que s'esmuny per l'esquerda.
ResponEliminaTot allò per decobrir sembla un misteri que perd el seu encant en fer-se real
ResponEliminaGregori: els que no tenen passat per descobrir potser són els que no tenen tampoc futur per somniar.
ResponEliminaHiniare: jo no n'hauria dit pas un quadre abstracte! M'agrada això que "el temps i la natura són els millors artistes".
Jordi: ...?
maijo: m'agrada l'anàlisi que en fas.
Joana: quan un crític descobreix el misteri d'una obra, crec que ho fa d'una manera que continua sent misteriosa i per tant amb encant.
Un passat per descobrir, per apendre, per desapendre...
ResponEliminaAbraçada!
Audrey: el que tu dius em recorda el "Aprendre per saber desaprendre", que diu també Llach.
ResponEliminaSi n'havia fet fotos d'aquestes!
ResponEliminaGemma: tu havies fet fotos com aquesta? Doncs també ets molt artista!
ResponElimina