diumenge, 3 de juliol del 2011



MATEU, Vicenç

Aquest gravat amb linòlium d'un amic meu, que m'han regalat pel meu aniversari, m'agrada perquè, en la imatge de fer punta a un llapis, em recorda com es poleixen els diamants: a còpia de polir-los, milloren, però perden matèria en el camí. Com passa a la vida a voltes.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

6 comentaris:

  1. Audrey3 de juliol del 2011, a les 19:04

    Clarament distingeixo aquesta màquineta que fa punta i penso que, a mesura que les experiències ens poleixen i ens transformen, pot arribar a lluïr màteria amagada...

    ResponElimina
  2. Helena Bonals4 de juliol del 2011, a les 16:04

    Audrey: boníssim comentari!

    ResponElimina
  3. Jordi Dorca4 de juliol del 2011, a les 19:48

    Com l'oli que s'escampa.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals4 de juliol del 2011, a les 21:54

    Jordi: el teu comentari també m'agrada, no me l'esperava. Tant de bo totes les coses bones s'escampessin com l'oli!

    ResponElimina
  5. Joana5 de juliol del 2011, a les 22:14

    Un magnífic regal el del Vicenç, Helena. Rnhorabona!!!

    ResponElimina
  6. Helena Bonals5 de juliol del 2011, a les 22:31

    Joana: ja li ho he dit, que és un regal molt autèntic. És molt artista.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)