diumenge, 3 de juliol del 2011



MATEU, Vicenç

Aquest gravat amb linòlium d'un amic meu, que m'han regalat pel meu aniversari, m'agrada perquè, en la imatge de fer punta a un llapis, em recorda com es poleixen els diamants: a còpia de polir-los, milloren, però perden matèria en el camí. Com passa a la vida a voltes.

6 comentaris:

  1. Clarament distingeixo aquesta màquineta que fa punta i penso que, a mesura que les experiències ens poleixen i ens transformen, pot arribar a lluïr màteria amagada...

    ResponElimina
  2. Jordi: el teu comentari també m'agrada, no me l'esperava. Tant de bo totes les coses bones s'escampessin com l'oli!

    ResponElimina
  3. Un magnífic regal el del Vicenç, Helena. Rnhorabona!!!

    ResponElimina
  4. Joana: ja li ho he dit, que és un regal molt autèntic. És molt artista.

    ResponElimina