dimarts, 5 de juliol del 2011



THIEL, Frank

Allò vell, brut i gastat, com diu Llach: "vell és tan bell". Fixar-se en un detall com aquest a l'hora de fer una foto, és tenir molta sensibilitat. Darrere de la superfície erosionada s'hi amaga un passat que potser paga la pena de descobrir.

11 comentaris:

  1. Sota una superfície erosionada sempre hi ha un passat. Com més erosió, més profund és el passat. O no.

    vagi bé, Bonals

    ResponElimina
  2. D'acord al cent per cent, vell, bell, quina diferència?

    ResponElimina
  3. Un preciós quadre abstracte, amb una textura fascinant i uns colors subtils.
    Els japonesos tenen una estima especial per les coses velles, gastades, amb pàtina. El temps i la natura són els millors artistes.
    Hiniare

    ResponElimina
  4. Quina subtilesa! la fragmentació de l'ara que s'esmuny per l'esquerda.

    ResponElimina
  5. Tot allò per decobrir sembla un misteri que perd el seu encant en fer-se real

    ResponElimina
  6. Gregori: els que no tenen passat per descobrir potser són els que no tenen tampoc futur per somniar.

    Hiniare: jo no n'hauria dit pas un quadre abstracte! M'agrada això que "el temps i la natura són els millors artistes".

    Jordi: ...?

    maijo: m'agrada l'anàlisi que en fas.

    Joana: quan un crític descobreix el misteri d'una obra, crec que ho fa d'una manera que continua sent misteriosa i per tant amb encant.

    ResponElimina
  7. Un passat per descobrir, per apendre, per desapendre...
    Abraçada!

    ResponElimina
  8. Audrey: el que tu dius em recorda el "Aprendre per saber desaprendre", que diu també Llach.

    ResponElimina
  9. Gemma: tu havies fet fotos com aquesta? Doncs també ets molt artista!

    ResponElimina