dissabte, 27 d’agost del 2011
FUSS, Adam Sense títol, 1988
El meu admirat D.H. Lawrence parlava de la persona tossuda, apassionada i individual, i de com la societat fa que hagi de deixar de ser-ho.
Aquesta imatge també em recorda un espermatozoide, el que aconsegueix de guanyar la cursa per fecundar l'òvul (i que des d'aquest punt de vista, en teoria ha de ser el millor).
Sigui com sigui, aquesta mena de serp aquàtica va deixant rastre en la immobilitat aparent de l'aigua.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquesta imatge és com la il•lustració d'un poema taoista: senzillesa, equilibri, ones que s’expandeixen en harmonia... I la natura com el millor artista.
ResponEliminahiniare: m'agrada molt el teu comentari.
ResponEliminaEm recorda a moltes persones. I a mi mateix, perdona.
ResponEliminaLluitar contra tot.
I tanmateix una bellíssima imatge.
Ens agrada molt.
Jo també m'hi sento identificada. Contra mundum.
ResponEliminaSí que és molt bella, la imatge.
Tot un remolí en plena lluita!!!
ResponEliminaa mi no em sembla que lluite, l'aigua està en calma... em sembla més d'unió amb la natura, l'avanç tranquil. més com el que diu hiniare.
ResponEliminaA mi m'agraden més els comentaris de la Joana i el Jordi, però no dic que no del teu.
ResponElimina