diumenge, 28 d’agost del 2011



VERLAG, Joachim & Malik, Horror vacui , dins Joachim & Malik verlag

El Palau Nacional de Montjuïc també, tristament, està tapiat així. L'horror vacui (l'horror a l'espai buit) és la primera cosa que ha de desaprendre un dissenyador gràfic. En aquest cas, la porta tapiada té una certa bellesa, a través dels maons amb què ha estat construïda, però l'asfíxia és total, la por a la llibertat també.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

7 comentaris:

  1. Maijo Ginovart 28 d’agost del 2011, a les 16:28

    Fa mal veure una porta tapiada. Observant aquesta imatge me'n ve una altra al cap, una boca cusida.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals28 d’agost del 2011, a les 16:30

    Molt bona la comparació, maijo.

    ResponElimina
  3. Joana28 d’agost del 2011, a les 19:53

    Em recorda la sensació claustrofòbica i no sé per què!!!

    ResponElimina
  4. Jordi Dorca29 d’agost del 2011, a les 20:40

    Doncs això:
    boca closa.
    Llibertat dels esperits.
    PS: avui ens caldrà un hermeneuta.

    ResponElimina
  5. Helena Bonals29 d’agost del 2011, a les 21:38

    La boca closa és com el dormir o el ser cec: seria quan més despert ets, quan més hi veus i per tant quan més lliure és l'esperit. Mostrant el món al mateix temps que l'amagues. A repèl.

    Ja he fet jo d'hermeneuta. Gràcies, Jordi!

    ResponElimina
  6. Alyebard30 d’agost del 2011, a les 9:20

    A vegades en veure-les em venen ganes de reobrir-les a cops de mall. Però algunes tenen moltes raons darrera.

    ResponElimina
  7. Helena Bonals30 d’agost del 2011, a les 9:45

    Alyebard: "Sou vosaltres qui heu fet del silenci paraules", cantava Llach. Hi ha raons, com tu dius, per callar.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)