ORTEGA, Damián, Cosa cósmica, 1983
El cotxe del passat, "deconstruït" com un plat de Ferran Adrià. La lleugeresa i la feixuguesa alhora, tècnica i art al mateix temps, en un conjunt de fragments inútils però en conjunt estètics. Un cotxe diminut amb molta espaiositat. Els espais buits, com en poesia, com en disseny, solen generar bellesa.
A voltes (com avui) em costa fer comentaris que valguin la pena. Potser és que jo mateix m'hi identifico força, amb el que dius. I, per tant, ja és sobrera qualsevol referència que hi pugui fer.
ResponEliminaO potser és que ja estic de vacances. De vacances mentals. Espero que no.
No he deixat gaires espais buits en el meu comentari, precisament. Jo també espero que no et prenguis el teu "espai buit", unes vacances mentals gaire llargues!
ResponEliminaAi la crisi, que ens afecta fins i tot al cevell, jo tampoc sé què dir-ne, sort que et tenim a tu, Helena.
ResponEliminaJordi a veure si et podem escoltar!!!
Vaja, que mandrosos estem! El Sostres deia que només es fa vacances de les feines que no agraden. Però tampoc es pot matar tot el que és gras!
ResponEliminaDoncs la Joana no està mai de vacances. I tu tampoc, Helena.
ResponEliminaBoing!
Jordi: en ple mes d'agost s'agraeixen molt les vostres visites!!!
ResponEliminaSou molt amables. Gràcies.
ResponEliminaPerò tingueu present que compto amb vosaltres perquè em feu la presentació del meu primer llibre de versos.
Presentarem el primer i no pas l'últim! Però comptar amb la Joana segurament ens costarà.
ResponElimina