dissabte, 6 d’agost del 2011



VARO, Remedios, Fenómeno

"És quan dormo que hi veig clar": és amb aquesta pintura que ens podem adonar que és l'ombra, el món interior, l'"ànima", l'important al segle XX en l'art; i la figuració, la persona vestida convencionalment, ve al darrere generalment. El bastó primíssim indicaria la lleugeresa de l'ombra, així com les rajoles que s'eleven són alhora una contradicció. La persona que mira darrere una cortina contribueix al misteri de l'obra, n'és com l'observador.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

6 comentaris:

  1. Jordi Dorca7 d’agost del 2011, a les 10:41

    Foix no ho hauria dit millor.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals7 d’agost del 2011, a les 11:07

    Moltes gràcies, Jordi! Faig el que puc, i amb els vostres comentaris puc més.

    ResponElimina
  3. Joana7 d’agost del 2011, a les 11:51

    Sembla que es permuta l'ordre natural de les coses, l'ombra està molt més definida que la persona. És com si el jo experimentara una crisi d'identitat personal i amagara la seua personalitat en l'ombra.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals7 d’agost del 2011, a les 14:05

    És una altra manera de veure-ho, Joana. Les ombres donen molt de joc en l'art.

    ResponElimina
  5. Audrey8 d’agost del 2011, a les 0:05

    Veure-hi clar quan dormim, la verticalitat ferma de l'ombra..., curioses contradiccions, de fet la vida n'està plena!

    ResponElimina
  6. Helena Bonals8 d’agost del 2011, a les 10:58

    Audrey: la vida i l'art en són plenes, de contradiccions.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)