dissabte, 6 d’agost del 2011



VARO, Remedios, Fenómeno

"És quan dormo que hi veig clar": és amb aquesta pintura que ens podem adonar que és l'ombra, el món interior, l'"ànima", l'important al segle XX en l'art; i la figuració, la persona vestida convencionalment, ve al darrere generalment. El bastó primíssim indicaria la lleugeresa de l'ombra, així com les rajoles que s'eleven són alhora una contradicció. La persona que mira darrere una cortina contribueix al misteri de l'obra, n'és com l'observador.

6 comentaris:

  1. Moltes gràcies, Jordi! Faig el que puc, i amb els vostres comentaris puc més.

    ResponElimina
  2. Sembla que es permuta l'ordre natural de les coses, l'ombra està molt més definida que la persona. És com si el jo experimentara una crisi d'identitat personal i amagara la seua personalitat en l'ombra.

    ResponElimina
  3. És una altra manera de veure-ho, Joana. Les ombres donen molt de joc en l'art.

    ResponElimina
  4. Veure-hi clar quan dormim, la verticalitat ferma de l'ombra..., curioses contradiccions, de fet la vida n'està plena!

    ResponElimina
  5. Audrey: la vida i l'art en són plenes, de contradiccions.

    ResponElimina