divendres, 26 d’agost del 2011



MASAHIRO OKU dins The sensous line

Les extremitats, les mans, apropant-se al seu origen, l'espatlla, el coll i el cap. Un nu molt auster, molt bell en aquest contrast. De la superfície, l'ornament, a l'estructura, i de l'estructura a l'ornament. De la foscor a la claror i de nou a la foscor.


Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

6 comentaris:

  1. Joana26 d’agost del 2011, a les 16:09

    Un recolliment molt intimista que evoca reflexions molt personals.

    ResponElimina
  2. Jordi Dorca26 d’agost del 2011, a les 16:11

    Automassatge en la part més íntima de la lluna.
    Aclaparat per les ombres.

    ResponElimina
  3. Maijo Ginovart 26 d’agost del 2011, a les 19:41

    La insinuació fa que esclati la imaginació, i la bellesa hi és sempre present.
    Una abraçada, Helena.

    ResponElimina
  4. Anònim26 d’agost del 2011, a les 20:41

    Doncs sí, Bonals, una bella imatge, potser amb un punt inquietant....

    ResponElimina
  5. Audrey27 d’agost del 2011, a les 9:58

    Mans suggerents, allò més bell que poden fer és acariciar..., la imatge m'ho evoca.

    ResponElimina
  6. Helena Bonals27 d’agost del 2011, a les 11:51

    Joana: a mi no m'evoca pas reflexions molt personals, ja ho voldria jo.

    Jordi: aquest bloc aviat tindrà un any sobretot gràcies a tu!

    maijo: m'agrada això que "la bellesa hi és sempre present".

    Gregori: el punt inquietant el posen les ombres que diu el Jordi.

    audrey: hi ha un fado de la Dulce Pontes, a la pel·lícula Afirma Pereira, que parla de les carícies de manera sublim, m'hi has fet pensar.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)