dimecres, 3 d’agost del 2011



GUZMÁN, Enrique, Amistad 1974

"Qui té amigues té fatigues", sempre he sentit a dir. Però som sociables, i no ens agrada de tancar-nos a la torre de vori malgrat tot. Aquesta imatge, amb aquests talls, em sembla molt forta.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

5 comentaris:

  1. Jordi Dorca4 d’agost del 2011, a les 20:26

    Les mans.
    Són mans que estimen.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals4 d’agost del 2011, a les 21:52

    Jordi: com les mans de l'artista.

    ResponElimina
  3. Audrey5 d’agost del 2011, a les 0:03

    Som sociables, una necessitat vital!. Mans ferides, però que acarícien..., la més bella utilitat.

    ResponElimina
  4. Joana5 d’agost del 2011, a les 10:39

    L'aïllament de vegades és necessari, però quan dura molt de temps, sempre acabes cercant els amics!!!

    ResponElimina
  5. Helena Bonals5 d’agost del 2011, a les 13:51

    Audrey: la felicitat i el dolor d'estimar, també els amics.

    Joana: conec casos de gent aïllada que volen romandre així. No ho puc entendre.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)