 | ||
| FREDERIC, Ploma i música dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
La llum d'una escletxa, la delicadesa de la ploma, i la música escrita, encara per interpretar. Com aquesta imatge està esperant de ser il·luminada, de ser convertida en text, i de ser llegida.
Latència?
ResponEliminaMolt ben trobat, Jordi! Tot text és en latència, tota imatge també.
ResponEliminaLa música és màgia. Es pot llegir, escoltar, fins i tot diuen que ... té color i que de vegades emociona.
ResponEliminaBon dia Helena.
Pere,
ResponEliminaper a mi la música no té tanta màgia com la poesia o les imatges artístiques. La música em cansa al cap d'un quart d'hora d'escoltar-la.
M'agrada tal com ho expliques, és una obra que està a punt de sortir a la llum.
ResponEliminaSílvia,
Eliminaés en estat d'incubació!
Una imatge ben suggerent, que convida a l'exercici de la introspecció.
ResponEliminaBona fresqueta, Helena!
Tens raó, Gemma, que convida a la introspecció.
ResponEliminaLa delicadesa a punt d'esclatar !
ResponElimina....escull bé la música i no t'avorriràs al quart d'hora ! ; )
és com descobrir un bon poema ....de veritat !
Artur,
ResponEliminano és una qüestió de qualitat, sinó de quantitat, m'embafa molt la música.
....ai, ai, ai !!! ; )
EliminaEls grans músics, de temps passats devien escriure a " mitja llum", a les palpentes, a la claror d'una espelma...D'aquí l'esclat d'una música, que brolla amb ganes d'il·luminar-ho tot...
ResponEliminaMolt maco això que dius, M. Roser.
EliminaM´agrada molt l explicació que dons Helena.
ResponEliminaLa pluma descansa ja ,damunt les notes , totes dues esperant el seu moment .
Bona nit
Gràcies, Rosalia. Aquesta entrada esperava els vostres comentaris!
EliminaLa ploma fa pessigolles a la inspiració?
ResponEliminaRespecte a la música, jo he plorat moltes vegades escoltant Mahler, Bruckner, Elgar, Rachmaninov, Fauré. M'agrada molt (de fet, a casa som melòmans des que recordo) Sense música em costa escriure, per a mi van de la mà.
I algunes paraules són com música, tot té una cadença, un ritme.
Bona idea, això que la ploma fa pessigolles a la inspiració. Valéry s'inspirava amb la ploma a la mà.
ResponElimina