dilluns, 5 d’agost de 2013

Umbrella dins Las fotos mas alucinantes

Blau cel, núvols, però pluja per enlloc. Potser és que el temporal s'ha quedat fora del paraigües. A vegades quan et protegeixen aconsegueixen aquest efecte, el de convertir el defectuós en bell.

23 comentaris:

  1. És una falsa il·lusió, fora del paraigües pot estar caient un diluvi, però sota hi ha sol i uns núvols amables. Qui no es consola és perquè no vol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu,
      és el que ens passa quan estem ben resguardats, oblidem els que no n'estan, de protegits, sobretot al tercer món.

      Elimina
  2. Bé,si no hi ha pluja....que ens protegeixi del Sol, que també ens anirà bé !
    Avui, amb aquest Sol tant resplendent, celebrem la festa major al meu poble...i estàs convidada !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Artur, jo aviat me'n vaig a treballar!

      Elimina
  3. Aquest paraigües surrealista és un parany, si plou et mulles i si et penses que fa sol ... també!

    Bon dia Helena :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Serveix per autoenganyar-se, si més no, Pere! Sí que és surrealista.

      Elimina
  4. Potser és sota el paraigua, el temporal...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      a vegades hi ha temporals secs, és veritat.

      Elimina
  5. M'agrada molt aquest paraigües, encara que plogui a bots i barrals, mires enlaire i veus els núvols esparracats...
    Quan jo era petita, recordo que molta gent portava paraigües pel sol...
    Bon dia, Helena.

    ResponElimina
  6. M. Roser,
    i tant que faria falta un paraigües pel sol!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirant la bellesa sempre estem resguardats, com en aquest blog!

      M'heu fet pensar en aquesta imatge que vaig penjar l'any passat: http://fentpunyetes.blogspot.com.es/2012/08/sol-fort.html

      Elimina
    2. Ja me'n recordo, d'aquesta entrada, Sílvia!

      Elimina
  7. Faig meu el comentari de la Roser, m'agrada aquest paraigües i, en el meu cas, encara recordo al poble aquests estris tan
    simpàtics emprats a mode de para-sol...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      jo no n'he vist mai, de paraigües que facin de para-sol!

      Elimina
    2. Jo sí, qüestió d'edat m'imagino. El meu oncle, germà del meu pare, anava sempre amb un paraigua negre per protegir-se del sol. A l'Índia, d'altra banda, és ben comú...

      Elimina
    3. És una indirecta a l'edat això, o és ben directe, he, he...Es que jo ja tinc moltes vivències al sarró...

      Elimina
    4. Hola Roser... ni directa ni indirecta ;) només són uns quants records. Petons Roser i Helena.

      Elimina
  8. Bona nit,,un supluitg il.luciÓnari , encara que sigui bell, distreu,,,
    Distreu de la realitat ,fora pot fer una gran tormenta xo tu dins no t,en enteres ,,estas bocabadat amb la bellesa irreal,

    Podrie ser un simil amb Catalunya...??

    Salut Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben trobat aquest símil, Rosalia. A Catalunya anem a la nostra, a contracorrent.

      Elimina
  9. Protegir del que és inevitable no condueix a la saviesa. En Jordi té raó, alguns paraigües amaguen tempestes amb llamps just damunt del cap que les aguanta ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Volia dir "dins", no "damunt"... Ja m'entens, oi?

      Petons, maca.

      Elimina
    2. "Protegir del que és inevitable no condueix a la saviesa", que havia dit el contrari?

      Elimina