Blau cel, núvols, però pluja per enlloc. Potser és que el temporal s'ha quedat fora del paraigües. A vegades quan et protegeixen aconsegueixen aquest efecte, el de convertir el defectuós en bell.
Bé,si no hi ha pluja....que ens protegeixi del Sol, que també ens anirà bé ! Avui, amb aquest Sol tant resplendent, celebrem la festa major al meu poble...i estàs convidada !!
M'agrada molt aquest paraigües, encara que plogui a bots i barrals, mires enlaire i veus els núvols esparracats... Quan jo era petita, recordo que molta gent portava paraigües pel sol... Bon dia, Helena.
Faig meu el comentari de la Roser, m'agrada aquest paraigües i, en el meu cas, encara recordo al poble aquests estris tan simpàtics emprats a mode de para-sol...
Jo sí, qüestió d'edat m'imagino. El meu oncle, germà del meu pare, anava sempre amb un paraigua negre per protegir-se del sol. A l'Índia, d'altra banda, és ben comú...
Bona nit,,un supluitg il.luciÓnari , encara que sigui bell, distreu,,, Distreu de la realitat ,fora pot fer una gran tormenta xo tu dins no t,en enteres ,,estas bocabadat amb la bellesa irreal,
Protegir del que és inevitable no condueix a la saviesa. En Jordi té raó, alguns paraigües amaguen tempestes amb llamps just damunt del cap que les aguanta ;-)
És una falsa il·lusió, fora del paraigües pot estar caient un diluvi, però sota hi ha sol i uns núvols amables. Qui no es consola és perquè no vol.
ResponEliminaXeXu,
Eliminaés el que ens passa quan estem ben resguardats, oblidem els que no n'estan, de protegits, sobretot al tercer món.
Bé,si no hi ha pluja....que ens protegeixi del Sol, que també ens anirà bé !
ResponEliminaAvui, amb aquest Sol tant resplendent, celebrem la festa major al meu poble...i estàs convidada !!
Moltes gràcies, Artur, jo aviat me'n vaig a treballar!
EliminaAquest paraigües surrealista és un parany, si plou et mulles i si et penses que fa sol ... també!
ResponEliminaBon dia Helena :)
Serveix per autoenganyar-se, si més no, Pere! Sí que és surrealista.
EliminaPotser és sota el paraigua, el temporal...
ResponEliminaJordi,
Eliminaa vegades hi ha temporals secs, és veritat.
M'agrada molt aquest paraigües, encara que plogui a bots i barrals, mires enlaire i veus els núvols esparracats...
ResponEliminaQuan jo era petita, recordo que molta gent portava paraigües pel sol...
Bon dia, Helena.
M. Roser,
ResponEliminai tant que faria falta un paraigües pel sol!
Mirant la bellesa sempre estem resguardats, com en aquest blog!
EliminaM'heu fet pensar en aquesta imatge que vaig penjar l'any passat: http://fentpunyetes.blogspot.com.es/2012/08/sol-fort.html
Ja me'n recordo, d'aquesta entrada, Sílvia!
EliminaFaig meu el comentari de la Roser, m'agrada aquest paraigües i, en el meu cas, encara recordo al poble aquests estris tan
ResponEliminasimpàtics emprats a mode de para-sol...
Jordi,
Eliminajo no n'he vist mai, de paraigües que facin de para-sol!
Jo sí, qüestió d'edat m'imagino. El meu oncle, germà del meu pare, anava sempre amb un paraigua negre per protegir-se del sol. A l'Índia, d'altra banda, és ben comú...
EliminaÉs una indirecta a l'edat això, o és ben directe, he, he...Es que jo ja tinc moltes vivències al sarró...
EliminaTens molta saviesa, M. Roser!
EliminaHola Roser... ni directa ni indirecta ;) només són uns quants records. Petons Roser i Helena.
EliminaBona nit,,un supluitg il.luciÓnari , encara que sigui bell, distreu,,,
ResponEliminaDistreu de la realitat ,fora pot fer una gran tormenta xo tu dins no t,en enteres ,,estas bocabadat amb la bellesa irreal,
Podrie ser un simil amb Catalunya...??
Salut Helena
Molt ben trobat aquest símil, Rosalia. A Catalunya anem a la nostra, a contracorrent.
EliminaProtegir del que és inevitable no condueix a la saviesa. En Jordi té raó, alguns paraigües amaguen tempestes amb llamps just damunt del cap que les aguanta ;-)
ResponEliminaVolia dir "dins", no "damunt"... Ja m'entens, oi?
EliminaPetons, maca.
"Protegir del que és inevitable no condueix a la saviesa", que havia dit el contrari?
Elimina