dimarts, 13 d’agost del 2013

JG, Jesús, Casa amb barret 
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Una casa que, tot i ser arrelada en el terra, somnia. I que rep, de retop, la pluja en forma de versos del núvol, que la protegeix com una segona teulada. Una "casa de barrets", d'un únic barret.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

14 comentaris:

  1. Sílvia 13 d’agost del 2013, a les 18:21

    M'has fet riure amb la "casa de barrets". Jo de vegades també duc un núvol al cap però no em plouen versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals13 d’agost del 2013, a les 18:43

      Sílvia,
      el que tu escrius és com els versos d'aquest núvol ple de sensibilitat, a punt de caure.

      Elimina
  2. Núria Pujolàs13 d’agost del 2013, a les 18:38

    ha,ha,ha...bona ironia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals13 d’agost del 2013, a les 18:45

      Núria,
      hi ha molta prostitució encoberta, és la veritat.

      Elimina
  3. Jordi Solà Coll13 d’agost del 2013, a les 18:42

    A mi aquests barrets m'agraden...

    ResponElimina
  4. M. Roser13 d’agost del 2013, a les 21:55

    Molt bonica aquesta casa que somnia... Sent que li plouen versos en forma de pluja, d'aquest núvol tot ell un poema, fet d'escuma de mar...
    Però no sé si li agradarà que li diguis que és "una casa de barrets", si només en té un !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 d’agost del 2013, a les 9:36

      M. Roser,
      és un barret molt especial! No he pogut deixar de fer la broma!

      Elimina
  5. Glo.Bos.blog13 d’agost del 2013, a les 22:47

    Núvols que plouen versos!
    Quina imatge encantadora...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 d’agost del 2013, a les 9:37

      Glòria,
      ja havia utilitzat aquesta imatge en alguna altra entrada, és el primer que penso davant un núvol, que plourà versos!

      Elimina
  6. Audrey13 d’agost del 2013, a les 23:10

    Una casa a recer dels núvols i un cel d'un blau preciós, una imatge ben bonica!.

    ResponElimina
  7. FETS A CAPRITX14 d’agost del 2013, a les 15:47

    Que bonic el teu relat ,la teva visiò..tant de bo el llenguatge sigui aquet .
    La casa de barret on a l´interior potser es viuen grans tormentes,el núvol és l´unic que delata amb la seva coronació les vivencies viscudes dels seus habitans .
    No sabem que vol denunciar l´artista .quedem-nos amb la teva interpretació poetica ..
    Salut Helena ,,bon cap de semana...


    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)