 |
| davidllado, dins Instantànies.net |
"Només sé que no sé res", deia Sòcrates. Però el bust d'aquest filòsof ha aguantat molt en la història, d'una manera que contrasta amb la fragilitat suposada de la nostra saviesa. Una saviesa que creix, malgrat tot, com l'escala del fons contra els prestatges plens de llibres. D'esglaó en esglaó, no pas de cop.
Creix la saviesa, igual que creix també l'estupidesa. Sembla que els dos conceptes es complementin de manera que el balanç total es manté constant al llarg del temps.
ResponEliminaEls que moren savis no poden competir amb els que neixen estúpids, ja se sap, XeXu.
EliminaÉs que el més savi és el que dubta de tot, com Sòcrates. Quan veig escales sempre penso en tu.
ResponEliminaSílvia,
Eliminadoncs jo penso en Espriu, quan veig escales. Que ho dius per la imatge a la barra lateral? És meva, de quan tenia 19 anys. Continua sense fer-se real.
Aquesta frase ens mostra la humilitat de les persones sàvies...Els que van de "sobrats", sovint són força rucs...
ResponEliminaBon cap de setmana.
M. Roser,
Eliminales persones que guien, les més cegues, deia l'altre dia a l'exposició de Chema Madoz on vem anar algunes blocaires.
Sòcrates era un savi.
ResponEliminaÉs molt certa aqueta dita,, com més llegeises i més saps ,més saps que no saps res , i més interrogans venen.
Un lector és aprent de temes , consumidor de lletres i articles .
Ara be ,jo em pregunto , la saviesa no és un altra cosa ?.Un savi naíx o es fa.
Salut Helena.
Ja he fet un "toc " amb això de les votacions.
Rosalia,
Eliminala saviesa és complementa amb l'erudició, i n'és diferent. N'hi ha que saben comportar-se a la vida amb saviesa sense haver llegit mai.
Gràcies per l'interès a premiar el meu bloc!