 |
| Basta dins Un embrujo de fuego |
Un poema, un llibre, haurien de ser sempre com un cop de puny a la nostra consciència. Tant en l'anomenada "poesia social", com en la més lírica, s'ha de mossegar el lector, així ho han dit alguns escriptors. I són sobreres les paraules davant d'aquesta imatge.
I tant !!,,son sobreres les paraules..no se d´on treus aquetes imatges tant sorprenents Helena.
ResponEliminaAquesta mateix , un bon cop de puny a ments tancades i carques.
Tot un poema aquet puny ,apretat amb força i rabia davant les nostres barreres que ens tenen adormits i perucs.
Salut Helena
També ja un altra lectura,,,;cada vegada que obrim un diari, ens donen un cop d puny al mitg de la cara a tota la població amb les seves decisións.
ResponEliminaBona tarda Helena
Rosalia,
ResponEliminaja ets coautora d'aquest bloc! Molt bones les teves interpretacions! Les imatges són gairebé sempre tretes d'altres blocs. És un peix que es mossega la cua.
La força de les paraules, molt potent la imatge!
ResponEliminaMolt ben vist, Sílvia! Les imatges i les paraules van de costat, generalment.
EliminaLa imatge i les teves paraules són molt potents. També això es pot pervertir i hi ha autors que busquen violentar sense cap motiu ni contingut, simplement perquè els sembla que "un bon autor actual" és provocatiu.
ResponEliminaConsol,
EliminaGràcies, Kafka deia que s'exagera per arribar al lector, a mi tampoc m'agraden les provocacions gratuïtes.
El millor és que no ho esperes, el cop és més fort i l'efecte més gran!
ResponEliminaBona tarda Helena.
Pere,
Eliminasorprendre i convèncer, ha de fer l'escriptor segons Forster.
Ui, ui, jo no vull que em mosseguin les paraules, prefereixo les que m'acaricien, i les que em transmeten tendresa...
ResponEliminaTot són punts de vista, M. Roser! A mi també em sedueix moltíssim més més la dolçor que la força, és veritat.
Elimina