dimarts, 8 de desembre del 2015

Esplendor freda

Convit d'hivern. La casa nevada dins Antaviana

Entre dos porxos,
com entre la tardor
i el primer estiu,
la neu, per la teulada,
comença a omplir-ho tot.

9 comentaris:

  1. M'encanten els paisatges nevats i si és de nit i amb les casetes il·luminades,és com un somni!
    Petonets Helena.

    ResponElimina
  2. M'encanten aquests versos (també la imatge)

    ResponElimina
    Respostes
    1. miquel,
      sí, dóna per molt, aquesta imatge. Moltes gràcies!

      Elimina
  3. A tu que t'agraden tant les coses belles i subtils et recomano el blog "llar de yukiko", una ceramista japonesa que és na delícia.

    ResponElimina
  4. Me vénen records de la meva infantesa pués jo vaig néixer en un poble que tots els hivers sempre nevava.Quan ara hi penso en aquest passat,sento una immensa alegria d'aquell entorn.
    Bones festes Helena!!

    ResponElimina
  5. Me vénen records de la meva infantesa pués jo vaig néixer en un poble que tots els hivers sempre nevava.Quan ara hi penso en aquest passat,sento una immensa alegria d'aquell entorn.
    Bones festes Helena!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests records de petit són inesborrables, Josep. Bones festes!

      Elimina