dijous, 31 de desembre de 2020

MICOLAU, JJ Matinada a Parc de Falgar
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Un temps per encetar,
amb tota la innocència
de cada principi.
Tot anhelant que els desitjos
vagin més enllà de l'obstinació
i esdevinguin tenaços.
Si l'edat d'or no pot tornar,
és que som massa exigents.
Sempre és més substancial
que aquest any sigui bo
que no pas nou.
Publicat per a

16 comentaris:

  1. guiod'art31 de desembre de 2020, a les 23:47

    Molt encertat!

    ResponSuprimeix
  2. Jordi Dorca1 de gener de 2021, a les 0:21

    Bon Any Bo, Helena!

    ResponSuprimeix
  3. Helena Bonals1 de gener de 2021, a les 0:26

    Bon any bo, Jordi!

    ResponSuprimeix
  4. xavier pujol1 de gener de 2021, a les 8:55

    Bon any i bona poesia Helena!

    ResponSuprimeix
  5. sa lluna1 de gener de 2021, a les 11:56

    Encetar l'any amb un bon poema, no veig manera millor.

    Bon any i bona salut!
    Aferradetes, nina.

    ResponSuprimeix
  6. Rosa1 de gener de 2021, a les 12:51

    Gràcies Helena,pel poema i per la teva amistat. Bon Any Nou!

    ResponSuprimeix
  7. artur1 de gener de 2021, a les 19:29

    Encetem nova pàgina ! Que tinguem sort i la podem omplir de amable poesia !!
    Bon any i salut !!

    ResponSuprimeix
  8. Carme Rosanas2 de gener de 2021, a les 10:55

    Doncs que sigui més bo que cap altra cosa.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Helena Bonals2 de gener de 2021, a les 11:48

      Carme,
      parlant de ser bo, penso que la bondat sovint pot ser més subversiva que la força. La bondat dels votants de l'1 d'octubre, per exemple. El no rebotar-te quan et fan mal, fa avergonyir aquell qui te'l fa.

      Suprimeix
  9. KRT4 de gener de 2021, a les 12:49

    L'edat d'or dels humans, si és que mai va existir, no tornarà. Ni els nostres paradisos perduts, que sí que van existir quan érem infants, no poden tornar si no és des del record que transfigura. Tens molta raó, que és molt més important que el que ens espera sigui bo, més que no pas nou; i que hem de ser tenaços a mantenir viva la flama del desig i l'esperança, perquè si no ens reivindiquem nosaltres, qui ho farà? No hem de rendir-nos mai, i mirar de conservar la bondat i la il·lusió: "procurem ser una mica criatures / amorosint el baladreig raspós". Sí, bon any bo!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de gener de 2021, a les 18:24

      Crec que l'edat d'or només torna en els poemes, i encara sort d'això! És com aquest reflex del sol de l'alba en l'aigua, en l'obra, que serviria per fer-ne un altre poema...

      Suprimeix

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)