dimarts, 5 de gener de 2021

Com en un anunci


 RENOIR, Pierre- Auguste Le déjeuner des canotiers

Que val la pena
de viure, deia un crític.
És l'art que val
el que vol reflectir
la joia que ens han pres.

8 comentaris:

  1. En aquesta nit màgica esperem amb il·lusió que tornem a trobar tot el que reflecteix aquest quadre.

    Bona nit, Helena.

    ResponSuprimeix
  2. Tot tornarà.... algun dia. O algun any.

    ResponSuprimeix
  3. A vegades sembla que no hagi d'arribar mai... però res no dura per sempre,això tampoc.

    Qui dia passa, any empeny és un refrany que no m'ha agradat mai,però reconec que és ben bé així i que en les situacions difícils, la millor manera és viure el dia a dia i no mirar gaire enllà.

    ResponSuprimeix
  4. A mi tampoc m’agrada, Carme, però encara m’agrada menys el que estem vivint!

    ResponSuprimeix
  5. M'has fet pensar en el títol d'una novel·leta policíaca barata, d'aquelles de Bruguera que devorava en la meva tendra adolescència (i que un dia et vaig dir que era del gran Silver Kane, és a dir, Francisco González Ledesma, quan en realitat era del no menys gran Peter Debry, o Pedro Debrigode): "Siempre es peor morir". És clar que val la pena viure la vida, encara que estigui plena de desencisos. La pandèmia ens ha robat un any a tothom, com la repressió ha robat quatre anys sencers als presos polítics, i a molts d'altres, víctimes de guerres, encara els han pres més. Confiem que vindran temps millors, i refugiem-nos en la poesia.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Que tot té solució menys la mort, és veritat, Ramon. No ens hauríem de queixar tant, si no ens ha tocat.

      Suprimeix