Carme, Això del sublim ho dic pel color del fons... i l’esperança pel de sota. Recordo el dissenyador Toni Miró dient que el negre és el color del sublim: el de la nit.
Quina sort, ser capaç de trobar esperança rere una cosa tan gèlida, encara que sigui alhora tan bonica! "Si el món és ple de gebre" és com comença un famós coral de l'Oratori de Nadal de Bach, que també al·ludia a una sublimitat. Molt d'acord amb això que dius, que el sublim ha de durar més que la bellesa. Ja veus, amb tres versos (que no arriben ni a quatre ratlles!) quantes idees ets capaç de generar...
Que maco!
ResponEliminaEl gebre sempre em fa a mi aquesta sensació de cosa sublim. La bellesa efímera i inaccessible...
Carme,
EliminaAixò del sublim ho dic pel color del fons... i l’esperança pel de sota. Recordo el dissenyador Toni Miró dient que el negre és el color del sublim: el de la nit.
Un haiku ple de llum, record d'allò més preuat.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
sa lluna,
Eliminaexacte, record d'allò més preuat!
Quan apareix el sol el gebre és la bellesa efímera.
ResponEliminaL'esperança ha de ser duradora.
Xavier,
ResponEliminaMolt ben pensat! I el sublim encara ha de ser més durador que la bellesa.
Gràcies!
Quina sort, ser capaç de trobar esperança rere una cosa tan gèlida, encara que sigui alhora tan bonica! "Si el món és ple de gebre" és com comença un famós coral de l'Oratori de Nadal de Bach, que també al·ludia a una sublimitat. Molt d'acord amb això que dius, que el sublim ha de durar més que la bellesa. Ja veus, amb tres versos (que no arriben ni a quatre ratlles!) quantes idees ets capaç de generar...
ResponEliminaRamon,
EliminaÉs curiós que ningú no sàpiga en quin poema de Margarit mm'he inspirat, Dona de primavera.