dilluns, 11 de gener de 2021

Noia de matinada

PORCAR, Josep Frosty lips dins Klickr 


Darrere el gebre
només trobo el sublim,
i l'esperança.
Publicat per a

6 comentaris:

  1. Carme Rosanas11 de gener de 2021, a les 20:31

    Que maco!

    El gebre sempre em fa a mi aquesta sensació de cosa sublim. La bellesa efímera i inaccessible...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Helena Bonals11 de gener de 2021, a les 20:46

      Carme,
      Això del sublim ho dic pel color del fons... i l’esperança pel de sota. Recordo el dissenyador Toni Miró dient que el negre és el color del sublim: el de la nit.

      Suprimeix
  2. sa lluna12 de gener de 2021, a les 13:27

    Un haiku ple de llum, record d'allò més preuat.

    Aferradetes, Helena.

    ResponSuprimeix
  3. xavier pujol13 de gener de 2021, a les 9:43

    Quan apareix el sol el gebre és la bellesa efímera.
    L'esperança ha de ser duradora.

    ResponSuprimeix
  4. Helena Bonals13 de gener de 2021, a les 11:55

    Xavier,
    Molt ben pensat! I el sublim encara ha de ser més durador que la bellesa.
    Gràcies!

    ResponSuprimeix

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)