Línia dins les Les fotos més al·lucinants
La recta alba
no nega mai l’instant
que es contradiu,
la joia passatgera,
el sentit del camí.
Helena Bonals
El sentit del camí
amb la fulla navega
envers la llum.
Xavier Pujol
Sura de sobte.
El cervell entrenat
a veure ombres,
l'empeny a emprendre el vol.
Un vol de somni.
Carme Rosanas
El sentit del camí
ResponEliminaamb la fulla navega
envers la llum.
Sempre envers la llum, Xavier, i a partir d'ella.
EliminaSura de sobte.
ResponEliminaEl cervell entrenat
a veure ombres,
l’empeny a emprendre el vol.
Un vol de somni.
Sí que somnia, aquesta fulla, Carme.
EliminaUn instant molt curt pel fotògraf, clic, i quant significat té!
ResponEliminaAferradetes, nina.
Sí, sa lluna, és un instant molt ben copsat.
EliminaLa fotografia és magnífica, i els versos que tots tres hi dediqueu molt encertats. Jo, més prosaic, em plantejo si la fulla estava caient i l'han retratada just abans d'aterrar, o bé si ja era a terra i una manxada de vent l'ha fet alçar. Si fos allò primer, hi veig una esperança de repòs merescut, però no definitiu; i si fos això segon, fora un efímer instant de glòria abans de tornar a caure; però en tots dos casos podria ser l'inici d'un llarg viatge "voleiant al pas de l'aire", i no tinc clar si en direcció a la llum o en la direcció que la llum li assenyala. Els poetes fabulareu sobre aquestes diferents possibilitats; jo em quedo amb la bellesa de l'instant copsat, i amb els suggeriments que inspiren els vostres versos.
ResponEliminaRamon,
EliminaI jo em quedo en els teus sempre magnífics comentaris!