El dolor dels altres, si no ens són molt propers, l'oblidem de seguida. I com més lluny, més irreal sembla. però veure plorar un infant ens hauria de commoure més sovint, i fer-nos revoltar contra les causes del seu dolor; en canvi, fem veure que no hem vist, girem la mirada i xiulem, i tal dia farà un any.
La tristesa no és mai per sempre.
ResponEliminaPerò a vegades dura massa la tristesa, Xavier.
EliminaLes llàgrimes fan que el dolor s'escampi.
ResponEliminaAferradetes, Helena-
Les llàgrimes són la superfície del dolor, sa lluna.
EliminaAferradetes!
El dolor dels altres, si no ens són molt propers, l'oblidem de seguida. I com més lluny, més irreal sembla. però veure plorar un infant ens hauria de commoure més sovint, i fer-nos revoltar contra les causes del seu dolor; en canvi, fem veure que no hem vist, girem la mirada i xiulem, i tal dia farà un any.
ResponEliminaSí, Ramon, a l'Alemanya nazi la gent també mirava cap a un altre costat, davant el que es feia als jueus.
Elimina