dimecres, 15 de juliol del 2020

Deix de bellesa




Tot és aigua, tot és somni,
fins i tot els peus
tan sols besen la sorra,
cap més contacte amb la realitat,
res més íntim, res més romàntic,
res que perduri tant
com aquest deixant.

16 comentaris:

  1. M'agrada molt, Helena.
    El final és genial "res que perduri tant com aquest deixant".
    Moltes gràcies per participar. Poso l’enllaç al meu post!

    ResponElimina
  2. Quan llegeixes "deixant" la ment ho tradueix per instant. Com si escriguessis en estèreo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      això que dius és genial! L'instant i el deixant estan units en una mena de metonímia.

      Elimina
  3. Deixant bellesa de nou, Helena ! :)

    ResponElimina
  4. Em fa molta il.lusió que la meva imatge t'hagi inspirat aquestes paraules poétiques tan plenes de sensibilitat!!
    Tot un regal...Gràcies.

    ResponElimina
  5. M'agrada molt la imatge, molt suggeridora, i el poema que t'ha revelat.Un llevíssim contacte amb la realitat, més una mica de sensibilitat (visual, sonora, tàcil...) i ja n'hi ha prou perquè l'instant fugaç es faci perdurable en l'art. Quina sort en tenim, els que en podem gaudir.

    ResponElimina
  6. Molt suggerent el teu poema que convida a anar molt enllà, mar endins, qui sap!

    ResponElimina
  7. "En el darrer instant/ que es perd del somni" em fa pensar en una posta de sol. Jo també "encara visc el somni"!

    ResponElimina