CUPLÉS, Ricard Estrelles dins Un tast

Les estrelles, a dalt de tot, com en el cel.  A punt de deixar anar la cervesa, una beguda que provindria del passat, com connota aquesta imatge en blanc i negre. Les tapes de les ampolles, en definitiva, són com el que amaga el fons d'un poema, el sentiment del poeta.

FOTOSTERONA, Bonita composición  dins La fiambrera

El banc per seure, la bicicleta per moure's, tots dos colgats de flors. I entre els dos elements anteriors, els cavallets, que són per moure's sense moure's. Com aquest passat de la imatge que torna de color fastuc, i ho cobreix tot de bellesa, per un instant.

JOSEP Vigilant el cel dins clic, clac, foto!
Castell de Montjuich, Barcelona

"Julius Caesar,/ the Roman Empire,/ couldn't conquer the blue sky" (Juli Cèsar, l'imperi romà, no van poder conquerir el cel blau), del grup Crowded House. Les convencions no hi tenen res a fer amb els sentiments, la llibertat, per molt amunt que s'enlairin, per molt que es protegeixin.

JOSEP Obligacions i prohibicions dins Clic, clac, foto!
Castell de Montjuïch

Hi ha vegades que una prohibició per a cotxes no impedeix de fer anar els peatons en direcció contrària. Que estiguis lligat a algú no impedeix, o no hauria d'impedir, que puguis ser amic d'una altra persona, per sort. Diuen que això és possible si no hi ha líbido.

Imatge dins Baldiri photo deliri

Un llum antic, sobre una paret escrostonada. L'electricitat, l'energia, la força, malgrat el pas del temps. Sempre a punt de trucar perquè ens obrin "la porta del cel".

RUSCHA, Ed  "Books and landscapes" dins Pinecone Stew

Posar un llibre obert i antic dins el marc d'una pintura paisatgística, no pot ser més ben trobat. Imatges i paraules es poden encabir en un llibre o una tela indistintament. I la inspiració pot provenir de les dues bandes. El lirisme de les imatges, i les "imatges" dins un poema.

ALTIMIR, Salvador Deja fluir... aunque parezca complicado
dins Aigua de planxa

Passió de l'aigua, espurnes de creativitat que vencen les pedres de les dificultats a la vida. Dificultats que la fan més bella, aquesta vida, o com a mínim menys ensopida. Que t'enamoren com quan sents el riu que passa.