 |
| FOTOSTERONA, Bonita composición dins La fiambrera |
El banc per seure, la bicicleta per moure's, tots dos colgats de flors. I entre els dos elements anteriors, els cavallets, que són per moure's sense moure's. Com aquest passat de la imatge que torna de color fastuc, i ho cobreix tot de bellesa, per un instant.
Una imatge poètica d'un passat que encara és.
ResponEliminaM'agrada la teva visió: "tots dos colgats de flors", "són per moure's sense moure's" ...
Aferradetes :)
sa lluna,
Eliminaaquesta imatge dóna per molt! Com el passat a vegades.
Aferradetes!
Un banc que va en bicicleta?
ResponEliminaBellíssim viatge.
Jordi,
Eliminasí que és bellíssim aquest viatge que les mateixes flors sembla que impedeixen.
El que més m’agradaria seria pujar al cavall i somiar. No vull anar de baix a dalt, així no faria soroll.
ResponEliminaEls cavallets de petita em feien somniar, és veritat, Josep.
EliminaUna foto preciosa per somniar...Pujar als cavallets, anar fer una volta en bici i seure en aquest banc color fastuc, per recuperar forces i recrear-se en aquest mar de flors que ho omplen tot, d'una bellesa dolça...
ResponEliminaPetonets Helena.
M'agrada com ho descrius, M. Roser.
Elimina