Els cables del progrés contra la lluna de la bellesa. Cables que serien una imatge de la sort, que caldria que ens aixequéssim constantment per poder abastar-la, tant com per abastar la lluna plena, al capdavall.
Qui ha gosat engabiar la lluna? Potser un instant foll que creia que així la tindria? Malgrat tot, ella majestuosa com sempre, li mostra la millor cara.
Com ja he dit abans,
ResponEliminaA TU, POETA:
Tocar la lluna amb les mans,és llegir el teu vers
Ho dius per mi, Joana???
EliminaHo dic per tots els poetes, és una generalització. Per a tu també, és clar!!!
EliminaAquests cables que són reixes fan la lluna ... inabastable.
ResponEliminaBona tarda Helena.
Sí, Pere, el progrés pot fer inabastable la lluna. M'agrada molt el teu comentari.
EliminaMassa línies per un pentagrama,
ResponEliminaLa lluna, la nota més llarga
Com un si o fins i tot un sol,
En plena nit.
carme,
Eliminaque la lluna sigui un sol... molt ben trobat!
Els cables del progrés contra la lluna de la bellesa.
ResponEliminaJordi,
Eliminasóc monotema!
Jo sí que sóc monotemàtic. Com un plom, sóc.
EliminaEls cables del progrés contra la lluna de la bellesa.
Em fas riure, Jordi!
EliminaQui ha gosat engabiar la lluna?
ResponEliminaPotser un instant foll que creia que així la tindria?
Malgrat tot, ella majestuosa com sempre, li mostra la millor cara.
Aferradetes :)
sa lluna,
Eliminala lluna no la podrà tenir mai ningú en un cove!
Sense tants cables del progrés, aquesta lluna també ens il·luminaria...No li cal cap mena de tecnologia!
ResponEliminaBona nit i bona lluna.
M. Roser,
Eliminamolt bona reflexió!
Les teves entrades són llaços entre bellesa visual i raó, fantàstics.
ResponEliminaGemma,
Eliminam'ho passo molt i molt bé fent aquests llaços!
Enfilar la lluna... mmmmm...
ResponEliminaEnfilar la lluna, i tant, amb bons ulls!
ResponElimina