diumenge, 12 de gener de 2014

Divinamente nua dins AnaViaja

Els cables del progrés contra la lluna de la bellesa. Cables que serien una imatge de la sort, que caldria que ens aixequéssim constantment per poder abastar-la, tant com per abastar la lluna plena, al capdavall.

19 comentaris:

  1. Com ja he dit abans,

    A TU, POETA:

    Tocar la lluna amb les mans,és llegir el teu vers

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho dic per tots els poetes, és una generalització. Per a tu també, és clar!!!

      Elimina
  2. Aquests cables que són reixes fan la lluna ... inabastable.

    Bona tarda Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Pere, el progrés pot fer inabastable la lluna. M'agrada molt el teu comentari.

      Elimina
  3. Massa línies per un pentagrama,
    La lluna, la nota més llarga
    Com un si o fins i tot un sol,
    En plena nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. carme,
      que la lluna sigui un sol... molt ben trobat!

      Elimina
  4. Els cables del progrés contra la lluna de la bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sí que sóc monotemàtic. Com un plom, sóc.
      Els cables del progrés contra la lluna de la bellesa.

      Elimina
  5. Qui ha gosat engabiar la lluna?
    Potser un instant foll que creia que així la tindria?
    Malgrat tot, ella majestuosa com sempre, li mostra la millor cara.

    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      la lluna no la podrà tenir mai ningú en un cove!

      Elimina
  6. Sense tants cables del progrés, aquesta lluna també ens il·luminaria...No li cal cap mena de tecnologia!
    Bona nit i bona lluna.

    ResponElimina
  7. Les teves entrades són llaços entre bellesa visual i raó, fantàstics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,
      m'ho passo molt i molt bé fent aquests llaços!

      Elimina
  8. Enfilar la lluna, i tant, amb bons ulls!

    ResponElimina