divendres, 3 de gener de 2014

FERNÁNDEZ, Rafa Ruïnes
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

"El sol és el passat, la terra és el present, la lluna és el futur", diu Paul Auster a El palau de la lluna. En aquesta fotografia les ruïnes contra els núvols i  el sol, farien pensar en el passat projectant-se en el futur, en la saviesa dels clàssics que perdura més enllà de la seva època.

11 comentaris:

  1. El sol, cos daurat. Em quedo amb la lluna.

    ResponElimina
  2. If I could catch the sun, moon sighs break my dreams

    ResponElimina
  3. Aquesta frase del Paul Auster, és molt poètica, però sense el sol, ni present ni futur...( m'ha traït la lògica)...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      sense el sol, la lluna no reflecteix llum, però no vol dir que no hi sigui.

      Elimina
  4. Precisament aquests dies volia llegir aquest llibre, quina casualitat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      aquest llibre em va treure d'una crisi lectora d'anys de durada, i coincideix amb la prehistòria dels meus blocs.

      Elimina
  5. Els simbolistes francesos i molts artistes moderns de pincipis de s. XX volien assassinar el clar de lluna i els penya-segats, els futuristes asseguraven que era millor un automòvil corrent a tota velocitat que la Victòria de Samotràcia, molts han volgut reventar la mesura i les proporcions, pero, ai els clàssics! Els clàssics sempre perduren, els marbres exaltats de temple de Súnion ens contemplen i la Victòria continua presidint ideals de bellesa, els clàssics son vigents, perquè res no canvia i som com sempre un anhel de llum.
    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponElimina
  6. Francesc,
    els clàssics, com voldríem que fos i no és la nostra realitat actual.

    ResponElimina