divendres, 31 de gener de 2014

CUPLÉS, Ricard Estrelles dins Un tast

Les estrelles, a dalt de tot, com en el cel.  A punt de deixar anar la cervesa, una beguda que provindria del passat, com connota aquesta imatge en blanc i negre. Les tapes de les ampolles, en definitiva, són com el que amaga el fons d'un poema, el sentiment del poeta.

10 comentaris:

  1. A punt d'explotar sentiments com bombolles guspirejants.

    Molt bon dia!
    Bessets :)

    ResponElimina
  2. Prefereixo la poesia sense alcohol!

    ResponElimina
  3. Molt bona conjunció, cervesa i poesia, dos grans aliments per la nostra vida!
    Ben vist Helena!

    ResponElimina
  4. No sé a mi això de poesia i cervesa tampoc m'acaba de fer el pes, perquè qui es begui el què amaguen les estrelles segur que les acaba veien, però d'una manera ben poc poètica...Però entenc que el què vols dir és l'esclat de sentiments que d'un poema s'assembla a l'esclat de bombolles al treure el tap...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      em sap greu, a vegades no sóc gens lírica, com el mitjó de Tàpies. Aquesta entrada és relacionada amb la d'avui, per cert.

      Elimina
  5. L'ocult esperit de la beguda, l'alcohol. Jo crec que sí funciona com a metàfora de la poesia. De vegades els taps són molt hermètics i costa de llevar-los. I potser de vegades recompensen l'esforç amb un excel·lent gust de cervesa/poesia.

    ResponElimina
  6. Eduard,
    gràcies. M'agrada de llevar taps!

    ResponElimina