 |
| MIQUEL Darrere el balcó dins Fotofília |
No tenir cap noció del que s'amaga rere els porticons, com darrere un quadre o una fotografia com aquesta. Però admirar la seva bellesa intrínseca. Sempre m'han meravellat aquests porticons, que no hi tenen res a veure amb les persianes funcionals.
Suggerir sempre té més força que mostrar-ho tot amb claretat. Una imatge preciosa. Gràcies Helena1
ResponEliminaDepèn, Joana, tot té la seva força. La connotació i la denotació.
ResponEliminaLes persianes de llibret, sempre tenen una màgia especial... aquesta foto també em va enamorar a mi...
ResponEliminaPersianes de llibret. No sabia que se'n deia així, Carme.
EliminaLa imaginació elevada a la seva màxima potència.
ResponEliminaTot allò que arriba amb llum tènue desperta gran interès.
Bon dilluns, Helena!
Aferradetes :)
sa lluna,
Eliminasí, com més abstracte, més possibles interpretacions!
Ja se sap... la fantasia et dóna mil possibilitats i la realitat és més limitada, i de vegades també (no sempre) més avorrida.
ResponEliminaMartinaH,
ResponEliminaem quedo amb la fantasia!
De vegades és més necessari creure que saber.
ResponEliminaVerba volant,
Eliminacompletament d'acord. Es creu en la bellesa, se sap la utilitat.
Aprendre a mirar per les escletxes també és una manera d'entendre el que s'amaga al darrere. Aquestes persianes també em tenen el cor robat!
ResponEliminaSílvia,
ResponEliminaque bona ets comentant! Hauries de tenir un bloc com el meu!
Ui, no, no t'arribaria ni a la sola de la sabata triant imatges i interpretant. De bell i sublim ho és aquest :)
EliminaDarrere els porticons, aire i llum ... un clarobscur.
ResponEliminaBona nit Helena.
Ben vist, Pere.
EliminaÉs un misteri el que s'amaga i s'intueix darrera aquestes persianes...
ResponEliminaCadascú pot fer volar la imaginació per intentar treure'n l'entrellat...Sempre que les veig mig obertes, penso que algú deu està mirant com passa la vida!
Bona nit, Helena.
M. Roser, algú que pot veure sense ser vist.
EliminaNabókov (crec, ho vaig llegir fa anys i no n'acabo d'estar segur) ja ho deia. Per això, en un dels seus primers poemes, escrivia (o descrivia) rere un camp de canyes de bambú, intuïnt què hi ha darrere...
ResponEliminaMiquel,
Eliminamolt interessant això que dius de Nabókov. Justament és una idea que repeteixo en moltes entrades, per allò que els autors sempre escriuen la mateixa obra!
Benvingut a aquest bloc.
Deixa'm imaginar... Diria que darrere la persiana -com m'agraden aquestes persianes de fusta!- hi ha dues persones que treballen a "La Caixa" i que... va, no vull fabular.
ResponElimina(gràcies, Helena)
miquel,
Eliminatu deus saber de primera mà que s'amaga rere la persiana! Això de "La Caixa" no sembla gaire líric.
Jo crec que aquests de "la Caixa" també miren com cauen, morts de bellesa, els pètals de neu.
ResponEliminaA l'altra banda dels porticons.
Quina barreja de sentit de l'humor i lirisme més teva, Jordi!
EliminaM'agrada la fàbula d'en Miquel. Dóna vida. Humor i vida.
EliminaTota persona tancada en una "Caixa" compta les siluetes per sortir-ne: bitllets, persones, rellotges...
Elimina:-)
Tota persona tancada en qualsevol feina, crec.
EliminaHelena aprofito per entrar de nou pels "porticons" del teu blog com un ventet misteriós i absent... Salut.
ResponEliminaEts molt benvingut, Josep Lázaro!
EliminaHi ha imatges que són poesia. Aquesta en concret, les escletxes de llum em semblen versos d'un llibre de poemes d'inspiració divina.
ResponEliminamaijo,
ResponEliminajo també hi veig el que tu hi veus!
La realitat és un codi de barres
ResponEliminaenlluernat per una escletxa de llum.
La teva idea és una escletxa de llum, també, cantireta.
Elimina