dilluns, 3 de febrer del 2014

MIQUEL Darrere el balcó dins Fotofília

No tenir cap noció del que s'amaga rere els porticons, com darrere un quadre o una fotografia com aquesta. Però admirar la seva bellesa intrínseca. Sempre m'han meravellat aquests porticons, que no hi tenen res a veure amb les persianes funcionals.

32 comentaris:

  1. Suggerir sempre té més força que mostrar-ho tot amb claretat. Una imatge preciosa. Gràcies Helena1

    ResponElimina
  2. Depèn, Joana, tot té la seva força. La connotació i la denotació.

    ResponElimina
  3. Les persianes de llibret, sempre tenen una màgia especial... aquesta foto també em va enamorar a mi...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Persianes de llibret. No sabia que se'n deia així, Carme.

      Elimina
  4. La imaginació elevada a la seva màxima potència.
    Tot allò que arriba amb llum tènue desperta gran interès.

    Bon dilluns, Helena!
    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      sí, com més abstracte, més possibles interpretacions!

      Elimina
  5. Ja se sap... la fantasia et dóna mil possibilitats i la realitat és més limitada, i de vegades també (no sempre) més avorrida.

    ResponElimina
  6. Respostes
    1. Verba volant,
      completament d'acord. Es creu en la bellesa, se sap la utilitat.

      Elimina
  7. Aprendre a mirar per les escletxes també és una manera d'entendre el que s'amaga al darrere. Aquestes persianes també em tenen el cor robat!

    ResponElimina
  8. Sílvia,
    que bona ets comentant! Hauries de tenir un bloc com el meu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, no, no t'arribaria ni a la sola de la sabata triant imatges i interpretant. De bell i sublim ho és aquest :)

      Elimina
  9. Darrere els porticons, aire i llum ... un clarobscur.

    Bona nit Helena.

    ResponElimina
  10. És un misteri el que s'amaga i s'intueix darrera aquestes persianes...
    Cadascú pot fer volar la imaginació per intentar treure'n l'entrellat...Sempre que les veig mig obertes, penso que algú deu està mirant com passa la vida!
    Bona nit, Helena.

    ResponElimina
  11. Nabókov (crec, ho vaig llegir fa anys i no n'acabo d'estar segur) ja ho deia. Per això, en un dels seus primers poemes, escrivia (o descrivia) rere un camp de canyes de bambú, intuïnt què hi ha darrere...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel,
      molt interessant això que dius de Nabókov. Justament és una idea que repeteixo en moltes entrades, per allò que els autors sempre escriuen la mateixa obra!
      Benvingut a aquest bloc.

      Elimina
  12. Deixa'm imaginar... Diria que darrere la persiana -com m'agraden aquestes persianes de fusta!- hi ha dues persones que treballen a "La Caixa" i que... va, no vull fabular.
    (gràcies, Helena)

    ResponElimina
    Respostes
    1. miquel,
      tu deus saber de primera mà que s'amaga rere la persiana! Això de "La Caixa" no sembla gaire líric.

      Elimina
  13. Jo crec que aquests de "la Caixa" també miren com cauen, morts de bellesa, els pètals de neu.
    A l'altra banda dels porticons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina barreja de sentit de l'humor i lirisme més teva, Jordi!

      Elimina
    2. M'agrada la fàbula d'en Miquel. Dóna vida. Humor i vida.

      Elimina
    3. Tota persona tancada en una "Caixa" compta les siluetes per sortir-ne: bitllets, persones, rellotges...

      :-)

      Elimina
    4. Tota persona tancada en qualsevol feina, crec.

      Elimina
  14. Helena aprofito per entrar de nou pels "porticons" del teu blog com un ventet misteriós i absent... Salut.

    ResponElimina
  15. Hi ha imatges que són poesia. Aquesta en concret, les escletxes de llum em semblen versos d'un llibre de poemes d'inspiració divina.

    ResponElimina
  16. maijo,
    jo també hi veig el que tu hi veus!

    ResponElimina
  17. La realitat és un codi de barres
    enlluernat per una escletxa de llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La teva idea és una escletxa de llum, també, cantireta.

      Elimina