dilluns, 24 de febrer de 2014

MACIP, Salvador, dins Tens un racó dalt del món

Aquesta imatge seria com un poema, que transmet llum, però de quina manera. En la nit, terreny de la poesia. Darrere un vidre, la forma. I entre les gotes que cauen, el sentiment del poema. A banda d'això, una imatge molt lírica, perquè la pluja ho és.

6 comentaris:

  1. Aquest comentari també em quedarà xop, molt líric.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi!
      Que ningú me'n diu pas res, del meu comentari, arribo a pensar que ho faig molt malament! Mil gràcies!

      Elimina
  2. Cert, la pluja sempre ofereix matisos bucòlics. L'últim llibre d'en Pàmies orbita al voltant d'aquesta imatge

    ResponElimina
  3. El lirisme de la pluja, sacseja els sentiments del poeta, que li dona forma de poesia...I ens embolcalla amb la seva llum ( perdona , he jugat amb les teves paraules).
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      m'agrada molt com jugues amb les meves paraules!

      Elimina