 |
| Glacier National Park, Montana dins Las Fotos Mas Alucinantes |
Al primer pla, la vida de pedres de colors. A l'horitzó, l'art nevat de les muntanyes, que mai s'atrapa. Entre aquests dos elements, l'aigua de la inspiració que els uneix. I la fulla sobre les pedres, l'instant fugisser que la poesia reté.
Jo també vull una vida de colors vius! És de veritat aquest paisatge? Sembla irreal.
ResponEliminaTotes aquestes imatges d'aquest bloc ho semblen, d'irreals, Sílvia.
EliminaMolt maca la fotografia i unes paraules molt escaients. Donen ganes d'agafar una pedra de record.
ResponEliminaConsol,
Eliminano se'n troben, de pedres així!
Ojalà la teva vida també tingui tants bons colors, Helena !
ResponEliminaMoltes gràcies, Artur, espero que la teva vida també tingui els colors de la teva imatge actual!
EliminaM'agrada l'imatge dels teus còdols transfigurats. En aquesta ocasió em sembla que les pedres no tenen un rerefons poètic feixuc, de càrrega...
ResponEliminaSalut Helena.
Josep Lázaro,
ResponEliminaés veritat que aquestes pedres no tenen connotacions negatives.
Encara que costi. Ens quedarem en l'aigua de la inspiració.
ResponEliminaAgraïment, molt agraïment.
Jordi,
Eliminal'aigua de la inspiració és com l'emoció que uneix el cos i l'ànima en l'amor, segons Forster. M'hi he inspirat. Que bé que t'agradi!
Qui podés ser fulla per reposar en un llit de còdols de colors...Sola, aparentment, però envoltada de bona companyia!
ResponEliminaBona nit.
Jo també ho voldria, M. Roser.
Elimina