dimarts, 11 de febrer del 2014

EDUARD dins Confessionari mental

La malaltia de les emocions. Més enllà de la línia que marca la branca, l'eufòria. Més avall, les llàgrimes de la depressió, contingudes, però a punt de caure, perquè menys és avall.
Publicat per a

7 comentaris:

  1. Anònim11 de febrer del 2014, a les 22:23

    Elegante y delicado post.

    ResponElimina
  2. sa lluna12 de febrer del 2014, a les 10:55

    Just així, ni més ni pus.

    Bessets, nina :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals12 de febrer del 2014, a les 11:35

      Exacte, ni més ni pus, sa lluna! El millor estat, l'eutímia.

      Elimina
  3. Sílvia 12 de febrer del 2014, a les 14:32

    La serenor és saber-ho explicar tan bé com tu.

    ResponElimina
  4. M. Roser14 de febrer del 2014, a les 21:24

    L'equilibri sempre és l'ideal, sobretot en les emocions...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)