dimarts, 11 de febrer de 2014

EDUARD dins Confessionari mental

La malaltia de les emocions. Més enllà de la línia que marca la branca, l'eufòria. Més avall, les llàgrimes de la depressió, contingudes, però a punt de caure, perquè menys és avall.

7 comentaris:

  1. Respostes
    1. jordim,
      moltes gràcies. I benvingut al meu bloc.

      Elimina
  2. Just així, ni més ni pus.

    Bessets, nina :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, ni més ni pus, sa lluna! El millor estat, l'eutímia.

      Elimina
  3. La serenor és saber-ho explicar tan bé com tu.

    ResponElimina
  4. L'equilibri sempre és l'ideal, sobretot en les emocions...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina