 |
| PLA LIÑAN, Jaume i MARZO MONTORO, Sergi Punt de lluna. Llum BCN Festes de Santa Eulàlia, patis transformats Pati de Ca l’Ardiaca. Santa Llúcia 1 dins SENY I RAUXA |
La lluna i la palmera, com uns focs artificials gelats. L'explosió, la revolució que du a l'enamorament, enmig de la foscor. Si fos Margarit diria que en aquesta imatge hi ha el meu primer amor, i el meu gran amor.
Si que és freda aquesta llum! Les esquenes a les fosques dels personatges suggereixen un ambient gèlid.
ResponEliminaPerò si em parles del primer amor ... és el gran amor, sens dubte.
Bona nit Helena :)
Pere,
ResponEliminajo associo un amb la palmera/ focs artificials, i l'altre amb la lluna. Però es poden confondre, és veritat.
El meu primer amor també va ser així, com uns "focs artificials gelats". Uf, i també hi va haver molta foscor enmig de la bellesa.
ResponEliminaSílvia,
Eliminael meu primer amor va ser tan contingut que ni jo sabia que existia.
Aquesta foto desprèn una aura de misteri...Que l'amor ja ho és.
ResponEliminaAl Margarit, el vaig trobar ahir pel carrer...
Bona nit Helena.
Roser,
Eliminasí, l'amor és fet de misteri, per sort o per desgràcia.
i, mira-t'ho com vulguis, sense la lluna no hi ha amor.
ResponElimina...encara que sigui una lluna falsa.
ResponEliminaMolt bo Miquel, encara que sigui falsa funciona.
Eliminaés com si nevés dues vegades, Helena.
ResponEliminaquin goig que fa
Jordi,
ResponEliminasi tu dius que fa goig és que en fa!
és una imatge genial helena, realment ;-)
ResponEliminaJoan,
Eliminala imatge s'escau a Santa Laia, un nom preciós.