diumenge, 9 de febrer de 2014

PLA LIÑAN, Jaume i MARZO MONTORO, Sergi
Punt de lluna.
Llum BCN Festes de Santa Eulàlia, patis transformats
Pati de Ca l’Ardiaca. Santa Llúcia 1
dins SENY I RAUXA

La lluna i la palmera, com uns focs artificials gelats. L'explosió, la revolució que du a l'enamorament, enmig de la foscor. Si fos Margarit diria que en aquesta imatge hi ha el meu primer amor, i el meu gran amor.

13 comentaris:

  1. Si que és freda aquesta llum! Les esquenes a les fosques dels personatges suggereixen un ambient gèlid.
    Però si em parles del primer amor ... és el gran amor, sens dubte.

    Bona nit Helena :)






    ResponElimina
  2. Pere,
    jo associo un amb la palmera/ focs artificials, i l'altre amb la lluna. Però es poden confondre, és veritat.

    ResponElimina
  3. El meu primer amor també va ser així, com uns "focs artificials gelats". Uf, i també hi va haver molta foscor enmig de la bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      el meu primer amor va ser tan contingut que ni jo sabia que existia.

      Elimina
  4. Aquesta foto desprèn una aura de misteri...Que l'amor ja ho és.
    Al Margarit, el vaig trobar ahir pel carrer...
    Bona nit Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser,
      sí, l'amor és fet de misteri, per sort o per desgràcia.

      Elimina
  5. i, mira-t'ho com vulguis, sense la lluna no hi ha amor.

    ResponElimina
  6. ...encara que sigui una lluna falsa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo Miquel, encara que sigui falsa funciona.

      Elimina
  7. és com si nevés dues vegades, Helena.
    quin goig que fa

    ResponElimina
  8. Jordi,
    si tu dius que fa goig és que en fa!

    ResponElimina
  9. és una imatge genial helena, realment ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan,
      la imatge s'escau a Santa Laia, un nom preciós.

      Elimina