dimarts, 7 de gener del 2014

NAVARRO, J.  El paso del tiempo
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Fotografia en blanc i negre per a una imatge de l'hivern, amb fulles mortes i una sabata feta malbé, terra sobre terra. Però l'interior de la sabata, com l'interior d'un poema, segurament continua viu malgrat "el pas del temps".
Publicat per a

12 comentaris:

  1. MartinaH7 de gener del 2014, a les 10:34

    Com la dualitat cos-ànima... el poema podria ser l'ànima alada i eterna de plató.

    ResponElimina
  2. Sílvia 7 de gener del 2014, a les 11:13

    M'has fet pensar en el projecte de la sabata perduda: http://lostshoeproject.tumblr.com/ És molt evocador!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals7 de gener del 2014, a les 21:40

      Que curiós, aquest projecte, Sílvia! Sí que és evocadora, la imatge. Primer no li veia la gràcia, però!

      Elimina
  3. M. Roser7 de gener del 2014, a les 19:34

    I a mi m'has fet pensar en una cançó del Serrat(de les primeres):
    "A la neu algú les va trobar, a la neu,
    unes sabates hi ha". Però aquesta té fulles enlloc de neu, tot i que la història deu ser semblant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals7 de gener del 2014, a les 21:42

      M. Roser,
      la neu contrasta més, tot i que els dos elements són propis de l'hivern. No la conec, aquesta cançó!

      Elimina
  4. Jordi Dorca8 de gener del 2014, a les 8:13

    Segur que sí. Hi ha d'haver moltes caminades dins aquesta ex-sabata.

    ResponElimina
  5. Helena Bonals8 de gener del 2014, a les 9:09

    Caminades per recordar, Jordi.

    ResponElimina
  6. Josep8 de gener del 2014, a les 23:00

    Ja se que no serveix de res saber-ho, però quantes trepitjades ha fet?

    ResponElimina
  7. Joana9 de gener del 2014, a les 8:33

    Sense crossa difícilment caminarà!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)