GOROSPE, Jaime, "Doce caras" dins De imágenes. Libros y lecturas.
Cares de nens, de nadons, de dones, d'homes calbs, amb sorpresa, amb alegria, amb por, etc.: una demostració que amb la tipografia, amb les lletres, amb les paraules, i amb la literatura, es pot expressar gairebé tot, tot el que cap al món.
M'agrada molt la del ratolí, sembla una trompa que descansa impacient preparada per a rodar, i que espera posar-se en marxa, però que mentre resta immòbil tragina amb la ment algunes cabales que se li escapen del pensament pre a pasar en un tres i no res a l'acció.
ResponEliminaperdó, volia dir "per".
ResponEliminaNo entenc gaire el que dius, Joana, massa poètic!
ResponEliminaHelena, que no! que no és poètic, és que el primer dibuix de la tercera fila s'assembla a un ratolí o una trompa com les que abans feien rodar els xiquets!!!
ResponEliminaÉs molt divertit, una mica sembla que retorna les lletres al seu origen i ens recorda que no són més que dibuixos. Nosaltres els hi donem un significat, però podrien significar qualsevol altra cosa. Amb aquests dissenys pots creure que es tracta d'una nova escriptura jeroglífica. És divertit jugar a llegir-lo. M'ha encantat!
ResponElimina