dimecres, 3 de novembre del 2010



VAN GOGH, Habitació a Arles

El que sempre m'ha fascinat d'aquest quadre és la manera com la perspectiva, les formes són distorsionades, com si fos fet per un nen petit. És el retorn al primitivisme de finals del segle XIX i principis del XX. És quan allò imperfecte, defectuós, encara té més gràcia.

3 comentaris:

  1. Bon dia de dimecres! Aquest quadre també m'ha fascinat sempre, com bé dius la seva falta de perspectiva el fa ser especial... a mi em transmet una tendresa i un cert acolliment...em fa entrar a l'habitació per passar-hi el dia i descobrir sense pressa els seus recons.

    ResponElimina
  2. A mi també m'agradaria de tenir una habitació senzilla i acollidora com aquesta.

    ResponElimina
  3. Jo el veig sovint als llibres de text infantils acompanyant lectures. Serà aquest el motiu?

    ResponElimina